Unitat i Justícia i Llibertat

Aquests darres dies s'han commemorat grans fites històriques, unes més recients que altres. Els grans líders europeus es van reunir el passat dilluns per celebrar els 20 anys de la caiguda del mur de Berlín. Alguns diuen que se celebra la fi del comunisme i la victòria del capitalisme, s'equivoquen, se celebren coses més importants: la Unitat, la Justícia i la Llibertat. Einigkeit und Recht und Freiheit és el lema del poble alemany, vertader motor d'Europa. Una Alemanya forta enforteix el nostre continent. Déu vullguera que tots els europeus treballàrem com aquests. Alemanya va demostrar en l'última meitat del segle XX que és molt difícil fer-la desaparèixer del mapa. Malgrat els intents de dividir-la, el poble germànic s'alçà i mostrà al món la seua fermesa i la seua voluntat de seguir existint.

Per altra banda, ahir se commemorà en París el fi de la Ia Guerra Mundial; el president francés Nicolas Sarkozy i la cancellera alemanya Angela Merkel assistiren a l'acte junts. Va sonar l'himne alemany i tot (Alemanya, Alemanya, per sobre de tot...). Estem sent espectadors d'una relació molt bona entre els governs alemanys i francesos fins al punt que va a crear-se un Ministeri franc-germànic. Alguns estaran bocabadats de veure que els principals Estats europeus es caiguen tan bé. Tot açò és bó per a l'estabilitat del nostre continent.

El mateix dia d'aquest record a les víctimes, els nostres germans catalans assistiren a Brusseles per fer saber als eurodiputats les reivindicacions catalanes en relació a un possible procés de independència. Jo els dessitge tota la sort del món i espere que prompte ens puguem encontrar en la Unió Europea com a Estats membres d'ella, catalans, valencians i illencs. Nosaltres ho tenim molt difícil encara i per això espere que els germans del nord sàpiguen que en les seues consultes han de parlar d'ells i que nosaltres ja ens apanyarem. Perquè si no salvem almenys una part prompte, mai salvarem res. És la discussió de sempre. Catalans, valencians i illencs som una nació? Ens podem mirar en l'espill d'Alemanya i Àustria, són una mateixa Nació? Podríem dir que sí si ens oblidem que voluntariament no s'han unit en un mateix Estat. Deixem el tema i treballem cadascun per la nostra Terreta i ja treballarem conjuntament en allò que ens preocupa en comú i discutirem si ens cal o no confederar-nos, però això quan la corda de l'Estat Espanyol es trenque. Acabem aquest post escoltant l'himne alemany:

Fem caixa!!!

Des d'un mesos ençà el futur de l'economia financera de la nostra Terreta alacantina s'ha vist ennegrit per la campanya del Govern Central per la fussió de Caixes d'Estalvis. La nostra ben estimada Caixa Mediterrani ha mantingut contactes amb la seua germana Caja Múrcia, cosa que recorda a l'intent d'unió de la nostra província amb Múrcia fa ja uns anys per aquell que no deu ser nomenat. Però tots han callat, i ara no sabem que tramen. Però no patiu que ha sorgit el nostre Consell valencià per salvar-nos de la cremà.

Ells no aposten per la fussió amb la caixa murciana, més bé la fussió de caixes valencianes (CAM, Bancaixa i Caixa Ontinyent) i després l'absorció de l'altra. Què us sembla a vosaltres? És una opció factible? Ens convé unir les dos grans caixes valencianes? Ho hem de pensar bé. Té les seues coses bones com per exemple una major unió del territori valencià, de la societat valenciana i de la seua economia, i un fort pes financer a l'Estat. Les roïnes? Doncs les possibles disputes pel poder del resultat de la fussió, la disputa per la seu d'aquesta i la por al centralisme valencià per part dels empresaris alacantins i de la direcció de la CAM.

Però si no ens veiem capacitats per discutir sobre aquestes qüestions ja podem abandonar tota lluita pel nostre País. El que no em sembla bé és l'excusa que posen sempre els alacantins de que això és imperialisme i centralisme valencià mentres que els murcians són bons. Jo no tinc una opinió definitiva per aquest tema però sé que l'empresariat alacantí ha de ser suficientment seriós per fer-se valdre en l'economia valenciana. Deixarem de mirar-nos mal els valencians entre nosaltres? Vosaltres què penseu de tot açò?

Ni un pas enrere!

Després de tot el que ha passat en el darrer 9 d'octubre soles ens queda pensar en seguir endavant i no caure en el mateix parany. Encara que algunes coses com les de les agressions a militants valencianistes són complicades d'evitar. Hem d'estar més units que mai, espere que tot el valencianisme s'adone que la nostra debilitat ha sigut la fragmentació. No repetiré eixes paraules castellanes, David, tranquil. Ara mateix no tinc moltes paraules per escriure. Ànims a tots els que fan possible que la nostra identitat continue viva i endavant! Si abandonem perdrem, si lluitem potser guanyarem. Ara us penge el comunicat del Centre d'Actuació Valencianista Faustí Barberà:

El Centre d'Actuació Valencianista Faustí Barberà, enfront dels atacs recents al valencianisme

Enguany, una volta més (i ja en van...), el 9 d'Octubre, Dia del Poble Valencià, s'ha vist enfosquit per uns successos lamentables que no tenen res a veure amb l'esperit ni amb la voluntat dels valencians. És precisament eixe dia -i això és una bona mostra de la valenciania dels responsables- quan els grupuscles feixistes -antidemòcrates i antivalencians per naturalesa- decidixen eixir amb més força que mai als nostres carrers per a intimidar, a través de la violència física i psíquica, els qui creem en esta terra i en la seua gent.

Com déiem, no és la primera volta. Durant els darrers trenta anys, han sigut ben nombroses les agressions i atemptats de tota mena (en ocasions, arribant a l'extrem de l'assassinat) que el paraterrorisme feixista ha dirigit contra persones i associacions que no tenen més objectiu que servir, de manera cívica, pacífica, democràtica i constructiva, els interessos i la identitat dels valencians. La llista seria massa llarga, i alhora massa trista.

Per això, des del Centre d'Actuació Valencianista Faustí Barberà, que perseguix enfortir la cohesió, l'autoconfiança i la força política del poble valencià a través de la cohesió del valencianisme entorn d'eixos objectius fonamentals, condemnem enèrgicament els actes violents dirigits contra u dels administradors del portal Valencianisme.com, quan l'apallissaren a l'entrada de sa casa la vespra del 9 d'Octubre, i contra un grup de valencianistes (membres del BLOC i del dit portal), quan els impediren fer ús del seu dret a participar en la Processó Cívica del matí. També denunciem públicament les pintades amenaçants aparegudes recentment en la Seu Nacional del BLOC.

Paral·lelament, exigim a les autoritats, i principalment al delegat del Govern, el senyor Ricardo Peralta, que procedisquen sense demora a identificar, detindre i jutjar els responsables d'eixos actes indignes d'una societat que viu una situació de “normalitat democràtica”, com ell es vanta de dir, i demanem responsabilitats també a l'alcadessa de València, la senyora Rita Barberà, per permetre que els feixistes s'escampen lliures i amb impunitat per la ciutat que diu governar, que és la de tots els valencians, el nostre Cap i Casal.

No pot ser que València siga el país on els ciutadans de bé visquen condicionats pels extremistes i la seua impunitat. No pot ser que l'extrema dreta antivalenciana decidisca, per mitjà de la força, qui pot participar en els actes oficials del dia de tots els valencians.

Per últim, cridem tots aquells valencians que es preocupen per la seua societat a participar en la vida pública del país amb dignitat i valentia i sense fer concessions al xantatge extremista. Volem una terra on els nostres fills i néts puguen viure lliures, des del pluralisme i el respecte i amb dignitat, com a valencians demòcrates, tal com intentem fer-ho nosaltres. No defallim en eixa faena cívica, ètica i dignificadora del nostre poble.

València s'ho mereix.Visca València!

Feliç 9 d'octubre!!!

Valencians i valencianes, hui és el nostre dia gran. Celebrem amb més força que mai la nostra festa nacional, en la qual reivindiquem la nostra identitat com a poble. Hui és 9 d'octubre. Ha fet un dia meravellós, un Sol radiant, i hem vist tot un poble unit baix els plecs de la nostra Senyera. Un poble que sobreviu a totes les adversitats, i de segur que seguirà lluitant. La nostra Senyera no s'inclina davant ningú, i nosaltres, valencians, tampoc hauríem de fer-ho. Siguem més orgullosos del nostre passat i treballem per tindre un millor futur. Malgrat les amenaces i agressions perpetrades per grupuscles d'ultradreta, els valencians no podem defallir en la nostra lluita. Els nostres fills no ens ho perdonarien. Hui, una volta més, els nostres companys valencianistes no han pogut participar en la Provessó Cívica a causa dels violents espanyolistes del GAV i d'E-2000. I la Policia no se sent responsable de cap incident. Vergonya! Espere que a l'any vinent siga diferent, que nosaltres siguem majoria i puguem participar amb total normalitat en un acte històric com és la Provessó Cívica.

SIGUEM VALENTS, SIGUEM VALENCIANS!!!

Objectiu: l'Estat Valencià

Quina setmaneta més moguda portem amb la discussió sobre la consulta popular per la independència de Catalunya feta al muncipi d'Arenys de Munt. Les reaccions per part de tots no s'han fet esperar. Espanyolistes i independentistes catalans han revifat un ambient hostil en el qual es troben amb comoditat. Els valencianistes, en canvi, hem obert un debat intern que no sabem on ens portarà. Josep Nadal ha sigut el causant.

Aquests debats comencen a parèixer-me avorrits però sembla que són necessaris. Cal deixar les coses clares. Com volem aspirar a res si no es fa un front comú per abastir els nostres objectius? I quins sóns els nostres objectius? Països Catalans o res, diuen uns. Estat Valencià i després ja vorem (Confederació, Federació amb la resta de Països Catalans, relacions tipus Alemanya-Àustria- Suïsa, o res d'això), diuen altres. Estat Valencià i ja està, diuen els de més enllà. Jo sempre m'he posicionat amb els segons. Uns diuen que això és ser ambigu. A mi no em sembla això. Valencià com sóc, me dec al meu poble i per això treballaré el que faça falta per la plena sobirania del poble valencià. Jo vull un Estat Valencià, i m'és igual si després es confedera o no amb la resta dels PC. Hi ha gent que pensa que és necessària la unitat de tots aquestos. Necessària, no és. Però que ens agradaria, doncs sí, una unitat confederal o federal.

El problema del valencianisme és que ha viscut entre dos aigües: la pancatalanista i la blavera. Són les que més es veuen dintre de la societat I la que diu que vol un Estat Valencià sense cap intervenció d'altres i que vol tindre llaços de germanor amb Catalunya i ses Illes? On la posem? No ens haurem equivocat de perspectiva? No sembla que és aquesta la que hauria de defensar-se a ultrança per tot aquell que vullga la nostra llibertat? Llevem-nos la bena. És hora d'enfrontar-se al nostre passat. No comencem pel terrat, posem els ciments. Massa temps hem estat dividits per un tema que s'hauria de discutir en un moment posterior.

Per tant, unim-nos tots contra l'espanyolisme i contra tot allò que siga una ofensa contra el nostre poble. Unim-nos per un mateix objectiu: l'assoliment d'un Estat Valencià. Açò no és una cessió a ningú. És el major bé que li podem donar a la nostra Nació. D'ara endavant, valencianistes de totes les vessants polítiques hauran de lluitar junts i no tirar-se pedres uns als altres. No veieu que s'estan riguent de nosaltres? "Divide y vencerás", digueren. No els fem aquest favor que no fa altra cosa que reduïr les nostres energies.

Banderes, denominacions, símbols... Tots aquests són debats esterils que no ens porten enlloc. Banderes en tenim un fum, i ben valencianes, per a deixar-les en un racó per ser utilitzades pels nostres enemics. Les denominacions no han de dividir-nos més. El nom serà qualsevol que tinga la paraula "València". Però com dic, tot açò no ens ha de perdre la perspectiva del nostre objectiu. No podem defallir en la nostra lluita. No podem deixar en mans espanyolistes els nostres símbols i les nostres festes. Espere que recuperem el 9 d'octubre com dia de màxim esplendor de la nostra valencianitat i de la nostra lluita. Haurem de demostrar que ja ningú ens podrà dividir. Alçarem tots junts la nostra veu ben forta, ben valenta. Mostrarem els nostres símbols de lluita i ningú ens podrà endarrerir. Un pas endavant, valencians! El 9 d'octubre serà de nou dels valencians. La Nació tornarà a ser del poble.

SIGUEM VALENTS, SIGUEM VALENCIANS!!!