La nostra Terreta

Menfotisme

2010-05-27T13:42:00.000+02:00

Si hi ha alguna cosa que ens caracteritza a tot els valencians és "l'actitud d’indiferència respecte a alguna cosa que hauria d’interessar o de preocupar", soles cal buscar la paraula "menfotisme" al Google per comprovar que sempre està relacionada amb nosaltres. I no és cap tòpic, és la pura realitat.

A qui li preocupa els 500.000 treballadors aturats que té el País Valencià? A qui li preocupa que el màxim representant del poble valencià, el Molt Honorable President de la Generalitat, puga estar assegut en el banc dels acusats? A qui li preocupa la mort de gent que no ha sigut atesa mitjançant la Llei de Dependència? A qui li preocupa el greu fracàs escolar que travessa el nostre país? A qui li preocupa la falta d'objectivitat de Ràdio Televisió Valenciana? A qui li preocupa la immobilitat social i econòmica del país? A qui li preocupa la corrupció política? A qui li preocupa el dèficit fiscal valencià? A qui li preocupa els deutes dels nostres ajuntaments? A qui li preocupa que la CAM siga dirigida des de Madrid?

La meua opinió és que a ningú, a cap de nosaltres. Us imagineu que passaria si a França passara alguna cosa pareguda? La societat hauria explotat, s'hauria mogut per exigir un canvi. Hauria hagut una veritable revolució social. En canvi a nosaltres ens dona igual. Per què hauríem de cabrejar-nos amb els nostres governants? Hi ha altra alternativa? Bé, per a la gran majoria de la societat valenciana l'alternativa al PPCV seria el PSPV, doncs au cacau! Anem arreglats si aquestos han de governar.

El País Valencià està travessant una difícil crisi econòmica i social. I no s'està fent res per aturar-la. Nosaltres, un poble emprenedor i comercial, no sabem com eixir de la situació. És necessiten unes sinèrgies i unes infraestructures per impulsar el model industrial i comercial de nou i deixar de dependre de la construcció i el turisme. Però això no és important.

Els valencians estem cecs pel bipartidisme. Compromís? El BLOC? Aquells que no els coneixen ni sa mare ni son pare? Aquells que unes voltes són esquerra quan pacten amb Iniciativa del Poble Valencià i que van trencar Esquerra Unida? Aquells que altres voltes són dreta quan pacten amb el PP el govern de Calp o quan pacten en les Europees amb CIU i PNV? Aquells que unes voltes són catalanistes? Aquells que altres voltes són neoblavers fent campanya pel .val? Aquells que són la puteta del PSPV que els regala governs locals? Aquells que pacten amb Els Verds-Esquerra Ecologista i que després voten a favor del parany? Els de la imposició del valencià? Es pot confiar en un partit així? Pot un partit que té tantes incoherències governar aquest país?

Ara seriosament, aquestes preguntes no me les faig jo però se les fa tantísima gent que un partit com el BLOC hauria de saber respondre d'una vegada. Jo sé què és el BLOC però la gran majoria de la societat valenciana no. És igual el que diguen els Estatuts d'aquest partit, el problema és la imatge que arriba a la gent. Els mitjans de comunicació els atacaran per totes bandes, i ells no sabran defendre's. I açò es repeteix en cada campanya electoral i en cada entrevista que se'ls fa. Aquesta crítica la faig des de la comprensió de que necessitem un partit valencià fort en la nostra Terreta que sàpiga defensar els interesos dels valencians. Espere que s'entenga així aquest article.

Quant comencem a deixar a una part el nostre menfotisme social i els polítics el seu propi menfotisme, i treballem tots junts per una causa comuna, aleshores tindrem molt guanyat. Tenim un comportament dislèxic menfotista/emprenedor i ens toca triar a nosaltres quin ha de ser el nostre esperit. Sort.

SIGUEM VALENTS, SIGUEM VALENCIANS!!!

Apadrina el senyor Camps

2010-02-25T10:04:00.003+01:00

Valencians, valencianes, de segur que estareu igual de preocupats pel nostre president del Consell. Despúsd'ahir es va publicar allò que tots sabíem, que en Francisco Camps estava en la misèria i que treballava amb vers humilitat pels seus amics valencians. Com som de miserables! Solidaritzem-nos amb el cavaller de la corrompuda figura, ell també ho faria.

El nostre President té menys de 1000 euros en el seu compte corrent i nosaltres ens queixem per la nostra situació econòmica. Tindrem barra? On no hi ha, no busques. Hem de confiar en les dades que han estat publicades al Butlletí Oficial de les Corts Valencianes, com ha fet la Secretària General del Partit Popular, la senyora Cosped al.

Ara tinc clar perquè li regalaven trages, era perquè s'oblidés de la seua "pobrea". El Bigotes era un bon home. Però va errar, l'hauria d'haver regalat un cotxe nou i el pà de cada dia. I hem estat acusant-lo per corrupció? Sant Pere ens tancarà les portes del cel perquè, què hem fet nosaltres pel tito Paco?

Ell, que tant s'ha preocupat pels nostres xiquets creant els millors barracons d'Europa, pels nostres ancians (els altres ancians, europeus, clar) com s'ho paguem? Francisco Camps ha arribat al punt de demanar diners a un jove pel carrer. Damunt el jove l'anomena corrupte. Un dia d'aquests el vegem buscant menjar per l'abocador de fem de Villena.

Aixina que si voleu ajudar al nostre President, quan us encontreu amb ell doneu-li un euro de solidaritat. Ell us agraïra i la resta del Consell no es burlarà d'ell per la seua misèria. Mentrestant tito Camps us espera.

Una Novelda Jove. Un futur per guanyar

2010-02-20T19:53:00.003+01:00

Si ets jove. Si ets de Novelda. Si et preocupes cada dia pel present i futur del nostre poble. Si estàs estudiant, o si treballes. Si estàs en l'atur. Si ets solidària i ajudes a les persones més necessitades. Si estàs compromés pel nostre patrimoni, històric, cultural i natural. Si estàs a favor de la integració de persones immigrants i de les persones amb algun tipus de discapacitat. Si vols que Novelda tinga una millor imatge en l'exterior. Si vols una Novelda més participativa. Si vols un millor benestar per als nostres... No estàs soles, som molts els joves que estem en la teua situació i que volem fer alguna cosa.

Potser tinguem (jo també) el problema de fer el primer pas. Potser estem estudiant i creiem que no tenim temps per fer altres coses. Però vore la situació de crisi emocional que està patint Novelda em fa encendre'm per dintre i em fa ganes de treballar pel poble. Et passa a tu? Quan diuen que els joves ja no ens preocupem per res més que per nosaltres en crema i molt. Quan veig que el Consell de la Joventut no està en moviment m'entristeix. Quan no escolte la veu jove de Novelda, esgota els meus ànims.

A la millor aquest article no serveix per a res. A la millor no arribe a fer el primer pas perquè sé que si el done ja no faré marxa enrere. A la millor arribem a treballar conjuntament un grup de joves compromesos pel poble, per la comarca i pel país. S'atreveix algú? Jo potser comence dintre de poc, simplement perquè dia i nit m'estic menjant el cap i sé que arribarà el moment en el qual arribarà el meu destí. Tenim el futur en les nostres mans. No el deixem fugir.

Desitge que aquest article et servisca i que no haja sigut una autoreflexió meua.

Salutacions.

La xiqueta de la Rosa

2010-01-25T19:10:00.005+01:00

Això era una xiqueta molt sabuda (d'excel·lents) i molt bonica de primer cognom Santacreu que anava a l'escola Sanchis Guarner de la Ciutat de València. Son pare, que volia el millor per a la seua filla, va voler que la valenciana Natalia donara la majoria de les classes en una llengua universal coneguda per tots, que no és ni més ni menys que la llengua castellana; els xinesos la parlen en la intimitat. Algunes assignatures les donava en valencià però allò més important era fet en la llengua de l'Imperio, com bé en diu son pare. El problema va vindre quan un professor desconsiderat va suspendre a la xiqueta per haver contestat l'examen de Coneixement del Medi (aixina es diu) en castellà (!!!!!). I quina barra! Si la xiqueta va contestar bé a l'examen dona igual en què llengua ho escriga, no?

Però per a més INRI, el pare va parlar amb el director de l'escola i aquest li va dir el mateix que l'altre, que si podia contestar bé era perquè entenia la llengua i a més se trau bona nota en valencià (eixa "jerga"); després es va queixar a la Conselleria de Fountdemorr i els han dit que és problema seu i açò ha arribat fins al gran ministre Gabilondo. Però açò què és, Camps? Sou uns catalanistes que voleu imposar la vostra ideologia nacionalista a la Natàlia, xe. Que vinga ací la Rosa i que la defenga, és tota un exemple a seguir. Que se suspenga una xiqueta per contestar en la llengua oficial que dicta la Constitució és un gran greuge contra els Drets Universals dels Xiquets. Els del PP van amb el dit d'una mà senyalant la palla en l'ull dels separatistes cavernícoles i amb l'altra matant emocionalment i socialment una xiqueta de 10 anys. No tenen perdó de Déu!!!

Escoltem les paraules de la xiqueta adreçades al ministre Gabilondo:

Ai!!! Música celestial!!! Com veieu aquesta xiqueta té el cap molt amoblat i cap persona ha interferit en el seu pensament, el dubte ofén, eh?

No sé, jo la pròxima volta contestaré els meus exàmens en valencià. Supose que tindré raó i que el professor no siga tan tararot com aquest maligne que ha suspés la xiqueta. He vist la llum, gràcies per tot cor ricura. Son pare estarà ben orgullós d'ella.

I conte contat, ja s'ha acabat i per la xumenera se n'ha envolat!

Que l'esperit de Monleon siga amb vosaltres

2009-12-28T19:35:00.008+01:00

Amics i amigues, ha faltat hui un gran personatge de la nostra Terreta. La seua mort ens deixà glaçats en aquesta època de Nadal. La vida de Joan Monleon, a l'edat de 73 anys, ha arribat a la seua fi. Aquest showman valencià va entrar dins de les nostres cases i ens va donar part del seu esperit alegre i valencià, nadalenc podríem dir. El Show de Joan Monleon va fer-nos crèixer a una generació sencera junt a Canal 9. Ma mare s'extranya que jo me'n recorde d'aquest programa perquè quan se va acabar jo tenia 5 anys, els mateixos que el Show. Però quan un és xicotet se queda amb un record, van avançant els anys i s'obliga a recordar-lo, dia a dia. Hem arribat als 20 anys i me'n recorde com si fora l'altre dia. I hui, hem de recordar-nos d'ell com si estiguera viu entre nosaltres, perquè el seu esperit no ha mort. No morirà si aquest record no desapareix i sembla que no ho farà. Per això, encara que siga un dia de tristor l'hem de transformar i posar-nos a escoltar la seua rica veu.

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU!!!

La meua Novelda ideal

2009-12-10T17:00:00.009+01:00

En aquests moments estem passant una crisi, no soles econòmica, també social i moral. La societat no mou un dit i espera que als governants els aparega la Providència o que per sort s'els ocòrrega la fòrmula de Panoràmix. Però jo pense que estem errant del tot, que nosaltres hem de començar a despertar. Què podem fer? Alguna cosa podríem fer si els nostres representants ens escoltaren. Ho fan? Molt poc, però les noves tecnologies fan que aquests estiguen més prop de nosaltres i és possible que algunes de les nostres propostes siguen llegides i fins i tot utilitzades pel govern de torn. El poble hauria de ser com un gran Think Tank (Fontdemourr estarà content), som nosaltres molts més que aquells qui governen i la nostra veu en totes les facetes de la vida hauria de ser escoltada. Bé, és molt complicat que a una gran escala es puga fer alguna cosa, però en el mon municipal es pot avançar molt. Per exemple, parlem de Novelda.

Al nostre bell poblet, situat a l'interior de les Valls del Vinalopó, hem vist nàixer unes activitats que eren impensables en el govern Popular (?): els Pressupostos Participatius. Uns pressupostos que brillen per la presència de la gent i per la manca de pressupost. Enguany arribava als 500.000 euros, poc, perquè si el que se proposa és que la població s'implique i participe en la millora del nostre municipi, el que s'ha de fer és multiplicar aquest pressupost per 3 sense por. Els resultats de l'any 2009 els podem trobar ací. Però finalment, aquests 5000.000 euros s'han repartit entre l'ampliació del Centre d'Alzheimer (460.000), l'equipament i mobiliari per aquest (20.000), una discoteca per a xiquets de 12 a 16 anys i l'eliminació de barreres arquitectòniques en edificis públics. No opinaré sobre aquestes resolucions perquè jo no vaig assistir a cap reunió. Demane disculpes per això.

En canvi, una vesprada mentres estava sentat davant del meu escriptori vaig pensar quina seria la meua Novelda ideal, vaig agafar un llapis i ell transmetia els meus pensaments a aquell invent xinés. Quan ja no se m'acudia res més vaig veure, sorprés, que portava 2 fulles. Me'n vaig adonar que era més fàcil del que semblava donar solucions al poble. Llegia les propostes i veia que algunes eren més idealistes que altra cosa (era la meua Novelda ideal), i la resta eren factibles soles si els nostres governants pensaren més en gastar menys en qüestions poc productives per al nostre estat del benestar. Tan ilusionat estava que quan vaig veure un fòrum a Internet sobre el tema, vaig deixar allí totes les meues propostes. La gent deia: "D'on traiem el diners per a tot açò?". Disminuint gastos innecessaris o baixant sous. Alguns dirien que això és ser hipòcrita, que quan eres un polític t'agarres al diners com si fora la teua vida. Bé, no me coneixen molt. Si vaig escriure tot això era perquè ho feia de tot cor, sincerament. I si no sóc polític, cosa que se me pot recriminar, és perquè no veig el meu moment i perquè estic estudiant una carrera. Per ara podeu veure la llista de propostes en aquest arxiu (quan calga, parlarem de desenvolupar el grup creat sobre la nostra Novelda en Google).

Uns mesos després d'açò he vist amb felicitat que algunes de les meues propostes han vist la llum en l'activitat municipal. S'ha contituït el Consell Ciutadà al municipi de Novelda, tenim Voluntariat pel Valencià, instal·lació d'enllumenat LED en semàfors (m'agradaria que s'ampliara també als fanals) per exemple. I espere que moltes coses més siguen aprovades pel nostre govern per millorar la vida dels meus veïns. És açò el que hem de fer, participar, construir una base ciutadana forta que faça propostes als nostres representants, fer una Novelda més viva, més pròspera TOTS JUNTS, per que els nostres fills i nets sapiguen que nosaltres ens vam preocupar del seu benestar i del futur de la nostra localitat.

Si és veritat que ens preocupa el poble, demostrem-ho.

La Violència de cada gènere

2009-12-07T19:38:00.002+01:00

Hauríem d'haver parlat fa uns dies, penseu, de la violència de gènere? Jo ja que tenia prou feina com per a pensar en una cosa de la que parlen, malauràdament els 365 dies de l'any. La violència ha existit sempre, i la societat ha d'afrontar-la i no fer victimisme. Les dones si volen lluitar contra aquestes accions tenen el nostre suport però són elles les que han de canviar les situacions. Pense que l'èsser humà ha de saber destriar les coses bones de les roïnes decidint lliurement quina és la millor opció sense la imposició de cap govern.

El món no està en contra de la dona i ella no s'ha de sentir víctima d'aquest. Potser tinga més entrebancs que els homes per millorar el seu status social, però això ja ve dintre de la pròpia natura de la dona. Els segles que han passat veient a les dones tancades en casa servint als seus homes, fent acte de sumisió, sense queixes... Els roïns són tots ací, uns per sotmetre-les i altres per deixar-se. I no comencem amb que els homes tenen més força. Si no estàs d'acord en una cosa, has d'enfrontar-te a ella, i no abaixar el cap i callar. Encara hi ha fèmines que creuen que l'obligació de la dóna és quedar-se a casa, i no és cap invenció, soles cal que anigueu a missa i pregunteu a alguna dona.

Molts mitjans de comunicació parlen de violència masclista en lloc de violència de gènere. Però no sols s'agredeix al gènere femení, s'agredeix al propi gènere humà, als animals i a la natura. Hi ha gent que li pot parèixer divertit això, sembla. Guerres, atemptats, assassinats, baralles, corregudes de bous, lluita de gossos, devastació de boscos, rius putrefactes... són algunes de les nostres habituals accions, totes elles condemnables. Però l'èsser humà tornarà a caure en la mateixa pedra i tornarà a alçar-se i aixina aprendrà, després d'un cert temps, esperem. Encara li queda per madurar.

Nosaltres, valencians i valencianes, també en som d'un gènere. Aquest gènere no és racial, és més bé ètnic, cultural, identitari. I aquest gènere ha sigut atacat per un altre, i ara ens trobem en una cruïlla, o tornem sobre els nostres passos, reviscolem i recuperem la nostra identitat, o ens veurem abducits per l'imperialisme castellà (anomenat per altres com el "ser español"). Ans vam ser Regne, ara som Comunitat (senyor Camps, pague'm per estes paraules) i en el nostre Estatut apareix que som una Nacionalitat Històrica, per no dir que som una Nació. Tenen por de les paraules, creuen que Nacionalitat Històrica no és mateix que Nació. Hem arribat al ridícul! Ara Catalunya diuen que és una Nació però com Espanya ja ho és segons la Constitució, doncs no pot existir una Nació dintre d'una Nació. I qui té raó? Doncs sempre la té Espanya, com no! Però parlàvem de nosaltres. Ara som Nacionalitat Històrica. Hem avançat? Un poquet sí, la veritat. Pero pareix que pocs saben res de la nostra història. A l'escola, els nostres pares han aprés qui era Alfons X el Savi, però diuen que Jaume I era francés, coneixen la batalla de las Navas de Tolosa i saben poc de la Batalla d'Almansa i Joan Batiste Basset i Ramos, han conegut l'obra de Calderón de la Barca però pocs han llegit a Ausiàs March o a Joanot Martorell.

Tot intent de desvalencianitzar el nostre poble és una ganivetada que s'endinsa en el nostre cor. Potser penseu que m'he passat un poc en comparar la nostra situació com a valencians amb la que viuen altres persones. Però com aquestes, nosaltres tampoc podem callar, ens hem d'alçar sobre els nostres genolls ben pelats i dir ben alt: "Visca València!!!". Ara pense que potser no calia parlar de la violència de gènere, que potser hauria d'haver parlat soles de la nostra Nació. També pense que el títol no ha sigut l'adequat. Imagineu-vos que així és, que soles he parlat de València, soles hauria de canviar l'ordre de lletres del títol i aquest seria el bó:

La degeneració de València

Unitat i Justícia i Llibertat

2009-11-12T18:10:00.011+01:00

Aquests darres dies s'han commemorat grans fites històriques, unes més recients que altres. Els grans líders europeus es van reunir el passat dilluns per celebrar els 20 anys de la caiguda del mur de Berlín. Alguns diuen que se celebra la fi del comunisme i la victòria del capitalisme, s'equivoquen, se celebren coses més importants: la Unitat, la Justícia i la Llibertat. Einigkeit und Recht und Freiheit és el lema del poble alemany, vertader motor d'Europa. Una Alemanya forta enforteix el nostre continent. Déu vullguera que tots els europeus treballàrem com aquests. Alemanya va demostrar en l'última meitat del segle XX que és molt difícil fer-la desaparèixer del mapa. Malgrat els intents de dividir-la, el poble germànic s'alçà i mostrà al món la seua fermesa i la seua voluntat de seguir existint.

Per altra banda, ahir se commemorà en París el fi de la Ia Guerra Mundial; el president francés Nicolas Sarkozy i la cancellera alemanya Angela Merkel assistiren a l'acte junts. Va sonar l'himne alemany i tot (Alemanya, Alemanya, per sobre de tot...). Estem sent espectadors d'una relació molt bona entre els governs alemanys i francesos fins al punt que va a crear-se un Ministeri franc-germànic. Alguns estaran bocabadats de veure que els principals Estats europeus es caiguen tan bé. Tot açò és bó per a l'estabilitat del nostre continent.

El mateix dia d'aquest record a les víctimes, els nostres germans catalans assistiren a Brusseles per fer saber als eurodiputats les reivindicacions catalanes en relació a un possible procés de independència. Jo els dessitge tota la sort del món i espere que prompte ens puguem encontrar en la Unió Europea com a Estats membres d'ella, catalans, valencians i illencs. Nosaltres ho tenim molt difícil encara i per això espere que els germans del nord sàpiguen que en les seues consultes han de parlar d'ells i que nosaltres ja ens apanyarem. Perquè si no salvem almenys una part prompte, mai salvarem res. És la discussió de sempre. Catalans, valencians i illencs som una nació? Ens podem mirar en l'espill d'Alemanya i Àustria, són una mateixa Nació? Podríem dir que sí si ens oblidem que voluntariament no s'han unit en un mateix Estat. Deixem el tema i treballem cadascun per la nostra Terreta i ja treballarem conjuntament en allò que ens preocupa en comú i discutirem si ens cal o no confederar-nos, però això quan la corda de l'Estat Espanyol es trenque. Acabem aquest post escoltant l'himne alemany:

Fem caixa!!!

2009-11-01T19:58:00.000+01:00

Des d'un mesos ençà el futur de l'economia financera de la nostra Terreta alacantina s'ha vist ennegrit per la campanya del Govern Central per la fussió de Caixes d'Estalvis. La nostra ben estimada Caixa Mediterrani ha mantingut contactes amb la seua germana Caja Múrcia, cosa que recorda a l'intent d'unió de la nostra província amb Múrcia fa ja uns anys per aquell que no deu ser nomenat. Però tots han callat, i ara no sabem que tramen. Però no patiu que ha sorgit el nostre Consell valencià per salvar-nos de la cremà.

Ells no aposten per la fussió amb la caixa murciana, més bé la fussió de caixes valencianes (CAM, Bancaixa i Caixa Ontinyent) i després l'absorció de l'altra. Què us sembla a vosaltres? És una opció factible? Ens convé unir les dos grans caixes valencianes? Ho hem de pensar bé. Té les seues coses bones com per exemple una major unió del territori valencià, de la societat valenciana i de la seua economia, i un fort pes financer a l'Estat. Les roïnes? Doncs les possibles disputes pel poder del resultat de la fussió, la disputa per la seu d'aquesta i la por al centralisme valencià per part dels empresaris alacantins i de la direcció de la CAM.

Però si no ens veiem capacitats per discutir sobre aquestes qüestions ja podem abandonar tota lluita pel nostre País. El que no em sembla bé és l'excusa que posen sempre els alacantins de que això és imperialisme i centralisme valencià mentres que els murcians són bons. Jo no tinc una opinió definitiva per aquest tema però sé que l'empresariat alacantí ha de ser suficientment seriós per fer-se valdre en l'economia valenciana. Deixarem de mirar-nos mal els valencians entre nosaltres? Vosaltres què penseu de tot açò?

Ni un pas enrere!

2009-10-23T19:30:00.003+02:00

Després de tot el que ha passat en el darrer 9 d'octubre soles ens queda pensar en seguir endavant i no caure en el mateix parany. Encara que algunes coses com les de les agressions a militants valencianistes són complicades d'evitar. Hem d'estar més units que mai, espere que tot el valencianisme s'adone que la nostra debilitat ha sigut la fragmentació. No repetiré eixes paraules castellanes, David, tranquil. Ara mateix no tinc moltes paraules per escriure. Ànims a tots els que fan possible que la nostra identitat continue viva i endavant! Si abandonem perdrem, si lluitem potser guanyarem. Ara us penge el comunicat del Centre d'Actuació Valencianista Faustí Barberà:

El Centre d'Actuació Valencianista Faustí Barberà, enfront dels atacs recents al valencianisme

Enguany, una volta més (i ja en van...), el 9 d'Octubre, Dia del Poble Valencià, s'ha vist enfosquit per uns successos lamentables que no tenen res a veure amb l'esperit ni amb la voluntat dels valencians. És precisament eixe dia -i això és una bona mostra de la valenciania dels responsables- quan els grupuscles feixistes -antidemòcrates i antivalencians per naturalesa- decidixen eixir amb més força que mai als nostres carrers per a intimidar, a través de la violència física i psíquica, els qui creem en esta terra i en la seua gent.

Com déiem, no és la primera volta. Durant els darrers trenta anys, han sigut ben nombroses les agressions i atemptats de tota mena (en ocasions, arribant a l'extrem de l'assassinat) que el paraterrorisme feixista ha dirigit contra persones i associacions que no tenen més objectiu que servir, de manera cívica, pacífica, democràtica i constructiva, els interessos i la identitat dels valencians. La llista seria massa llarga, i alhora massa trista.

Per això, des del Centre d'Actuació Valencianista Faustí Barberà, que perseguix enfortir la cohesió, l'autoconfiança i la força política del poble valencià a través de la cohesió del valencianisme entorn d'eixos objectius fonamentals, condemnem enèrgicament els actes violents dirigits contra u dels administradors del portal Valencianisme.com, quan l'apallissaren a l'entrada de sa casa la vespra del 9 d'Octubre, i contra un grup de valencianistes (membres del BLOC i del dit portal), quan els impediren fer ús del seu dret a participar en la Processó Cívica del matí. També denunciem públicament les pintades amenaçants aparegudes recentment en la Seu Nacional del BLOC.

Paral·lelament, exigim a les autoritats, i principalment al delegat del Govern, el senyor Ricardo Peralta, que procedisquen sense demora a identificar, detindre i jutjar els responsables d'eixos actes indignes d'una societat que viu una situació de “normalitat democràtica”, com ell es vanta de dir, i demanem responsabilitats també a l'alcadessa de València, la senyora Rita Barberà, per permetre que els feixistes s'escampen lliures i amb impunitat per la ciutat que diu governar, que és la de tots els valencians, el nostre Cap i Casal.

No pot ser que València siga el país on els ciutadans de bé visquen condicionats pels extremistes i la seua impunitat. No pot ser que l'extrema dreta antivalenciana decidisca, per mitjà de la força, qui pot participar en els actes oficials del dia de tots els valencians.

Per últim, cridem tots aquells valencians que es preocupen per la seua societat a participar en la vida pública del país amb dignitat i valentia i sense fer concessions al xantatge extremista. Volem una terra on els nostres fills i néts puguen viure lliures, des del pluralisme i el respecte i amb dignitat, com a valencians demòcrates, tal com intentem fer-ho nosaltres. No defallim en eixa faena cívica, ètica i dignificadora del nostre poble.

València s'ho mereix.Visca València!

Feliç 9 d'octubre!!!

2009-10-09T19:36:00.004+02:00

Valencians i valencianes, hui és el nostre dia gran. Celebrem amb més força que mai la nostra festa nacional, en la qual reivindiquem la nostra identitat com a poble. Hui és 9 d'octubre. Ha fet un dia meravellós, un Sol radiant, i hem vist tot un poble unit baix els plecs de la nostra Senyera. Un poble que sobreviu a totes les adversitats, i de segur que seguirà lluitant. La nostra Senyera no s'inclina davant ningú, i nosaltres, valencians, tampoc hauríem de fer-ho. Siguem més orgullosos del nostre passat i treballem per tindre un millor futur. Malgrat les amenaces i agressions perpetrades per grupuscles d'ultradreta, els valencians no podem defallir en la nostra lluita. Els nostres fills no ens ho perdonarien. Hui, una volta més, els nostres companys valencianistes no han pogut participar en la Provessó Cívica a causa dels violents espanyolistes del GAV i d'E-2000. I la Policia no se sent responsable de cap incident. Vergonya! Espere que a l'any vinent siga diferent, que nosaltres siguem majoria i puguem participar amb total normalitat en un acte històric com és la Provessó Cívica.

SIGUEM VALENTS, SIGUEM VALENCIANS!!!

Objectiu: l'Estat Valencià

2009-09-19T14:37:00.002+02:00

Quina setmaneta més moguda portem amb la discussió sobre la consulta popular per la independència de Catalunya feta al muncipi d'Arenys de Munt. Les reaccions per part de tots no s'han fet esperar. Espanyolistes i independentistes catalans han revifat un ambient hostil en el qual es troben amb comoditat. Els valencianistes, en canvi, hem obert un debat intern que no sabem on ens portarà. Josep Nadal ha sigut el causant.

Aquests debats comencen a parèixer-me avorrits però sembla que són necessaris. Cal deixar les coses clares. Com volem aspirar a res si no es fa un front comú per abastir els nostres objectius? I quins sóns els nostres objectius? Països Catalans o res, diuen uns. Estat Valencià i després ja vorem (Confederació, Federació amb la resta de Països Catalans, relacions tipus Alemanya-Àustria- Suïsa, o res d'això), diuen altres. Estat Valencià i ja està, diuen els de més enllà. Jo sempre m'he posicionat amb els segons. Uns diuen que això és ser ambigu. A mi no em sembla això. Valencià com sóc, me dec al meu poble i per això treballaré el que faça falta per la plena sobirania del poble valencià. Jo vull un Estat Valencià, i m'és igual si després es confedera o no amb la resta dels PC. Hi ha gent que pensa que és necessària la unitat de tots aquestos. Necessària, no és. Però que ens agradaria, doncs sí, una unitat confederal o federal.

El problema del valencianisme és que ha viscut entre dos aigües: la pancatalanista i la blavera. Són les que més es veuen dintre de la societat I la que diu que vol un Estat Valencià sense cap intervenció d'altres i que vol tindre llaços de germanor amb Catalunya i ses Illes? On la posem? No ens haurem equivocat de perspectiva? No sembla que és aquesta la que hauria de defensar-se a ultrança per tot aquell que vullga la nostra llibertat? Llevem-nos la bena. És hora d'enfrontar-se al nostre passat. No comencem pel terrat, posem els ciments. Massa temps hem estat dividits per un tema que s'hauria de discutir en un moment posterior.

Per tant, unim-nos tots contra l'espanyolisme i contra tot allò que siga una ofensa contra el nostre poble. Unim-nos per un mateix objectiu: l'assoliment d'un Estat Valencià. Açò no és una cessió a ningú. És el major bé que li podem donar a la nostra Nació. D'ara endavant, valencianistes de totes les vessants polítiques hauran de lluitar junts i no tirar-se pedres uns als altres. No veieu que s'estan riguent de nosaltres? "Divide y vencerás", digueren. No els fem aquest favor que no fa altra cosa que reduïr les nostres energies.

Banderes, denominacions, símbols... Tots aquests són debats esterils que no ens porten enlloc. Banderes en tenim un fum, i ben valencianes, per a deixar-les en un racó per ser utilitzades pels nostres enemics. Les denominacions no han de dividir-nos més. El nom serà qualsevol que tinga la paraula "València". Però com dic, tot açò no ens ha de perdre la perspectiva del nostre objectiu. No podem defallir en la nostra lluita. No podem deixar en mans espanyolistes els nostres símbols i les nostres festes. Espere que recuperem el 9 d'octubre com dia de màxim esplendor de la nostra valencianitat i de la nostra lluita. Haurem de demostrar que ja ningú ens podrà dividir. Alçarem tots junts la nostra veu ben forta, ben valenta. Mostrarem els nostres símbols de lluita i ningú ens podrà endarrerir. Un pas endavant, valencians! El 9 d'octubre serà de nou dels valencians. La Nació tornarà a ser del poble.

SIGUEM VALENTS, SIGUEM VALENCIANS!!!

Rentar-se les mans

2009-08-29T19:58:00.005+02:00

Acabem ja l'estiu d'una volta per totes. Un ha de reconèixer que ja tenia ganes, que començava a avorrir-se. Ara comença un nou curs acadèmic, esportiu i polític. Enguany promet, us imagineu la Grip A dins del Congrés, o de les Universitats? Visca l'Apocalipsi!!! A alguns els agrada el morb, no hi ha dubtes. Resem per que els nostres esportistes no patisquen aquesta crisi emmalaltisa.

I a Novelda què tenim? Tenim una situació insostenible on s'espera que baixe l'Esperit Sant a proveïr als nostres desemparats aturats i a les nostres ànimes desprovistes del foc emprenedor característic del nostre poble. Gràcies que tenim al gran historiador i Popular novelder Valentín Martínez García per poder trobar aquell vertader tresor de la idiosincràsia noveldera. Aquest jove personatge ha fet hui gala de la seua determinació i convenciment de qui són els bons i qui són els roïns com si la crisi es tractara d'una pel·lícula com aquesta:

Endevineu qui és el conill?? El poble està amb l'aigua al coll i l'únic que saben fer els nostres representants (?) és tirar-se pedres però soles encerten en el blanc més dèbil, l'aturat. Ja està bé de fer teatre! Als nostres governats se la bufa el que passe al poble mentres tinguen el seu sou assegurat. Em poden dir demagògic però això és l'única cosa que no sé. És molt fàcil criticar, Valentín, des del seu lloc. El Pla, la Serreta Golf són les armes d'aquest. De Ñíguez tenim Levantina, pla Confiança, Beties. Moltes paraules però de forment ni un gra. Volem resultats, està clar; però per part de totes les administracions i tots els nostres representants en l'Ajuntament de Novelda. La nostra comarca està fent aigües per totes bandes, anem a la deriva i me veig que la gent abandonarà el poble i s'anirà a terres on hi haja alguna esperança. No sóc una persona gens pessimista, però portem un temps en que la confiança en nosaltres mateixos i en els nostres governants és nul·la. Cal despertar, cal reviscolar, necessitem aires nous i amb determinació i idees clares. El poble està fart de veure a uns i altres senyalar-se amb el dit acusador. També està fart de les improvisacions, quin pla de futur està traçat per seguir?

Diuen els experts que el 2010 serà molt roí també, que el dèficit pujarà i pujarà. Seran capaços els nostres governs d'aguantar la tempesta? Que sant Pere siga bó. Però amb polítiques subsidiàries de ZP i ultraliberals de Camps (Sanitat, Educació, etc.) segur que el dia de demà serà fosc, si volem nosaltres, clar.

Allò que més s'assembla a un inútil d'esquerres és un inútil de dretes.

Pare, done'm la paga (II)

2009-07-26T20:30:00.003+02:00

Va començar l'estiu calent con acabà el de l'any passat, però ja està. Hem estat plorant i plorant pel dineret que ens correspon i seguirem plorant pel que ens han donat. Porca misèria. Valencians i valencianes, ens han venut la moto. Amb un Molt Honorable President incompetent i amb una oposició de mentida, els valencians estem apanyats. Si el senyor Camps no sap defendre's de les acusacions de suborn, com defensarà els interessos dels valencians? Ara ploren perquè catalans i andalusos tenen més diners que nosaltres. Qui no plora no mama. Amb el diners que ens donen no tenim ni per a torcar-nos la suor. On anem a parar amb el nou model de finançament que ens col·loca en la primera posició en el rànquing de menor PIB per capita? Què feia el nostre Conseller abstenint-se en la votació d'aquest nou model? Allí estava com a militant del PP fent cas a les ordres del seu superior Mariano Rajoy i no a les necessitats del poble valencià. I mentrestant, el PSPV aplaudint. Per aplaudir ja tenim els lleons marins dels nostres parcs temàtics.

I què ens queda fer ara? Encomanar-nos al nostre esperit emprenedor i competitiu per eixir prompte de la crisi en la qual hem estat abocats en els últims temps a causa de la desgraciada funció dels nostres governants valencians. Però amb la manca de poder adquisitiu dels nostres ciutadans, molt lluny no arribarem. Cal reviscolar l'economia, malgrat el llast que hem de patir pel sistema de finançament injust, subsidiari i colonial imposat des de madrid. Doctor, ja em pot traure sang, estic preparat per dessagnar-me. El PIB per capita de Navarra o el País Basc és el doble que el que tenim els valencians, volem seguir així? Si aportem molt a l'Estat i rebem menys de la mitjana en el PIB per capita, quan tenim més competències que altres territoris de l'Estat, i el poble valencià no ho veu, què fem? Açò és el Síndrome d'Estocolm. Espere que la víctima desperte.

Bones vacances!!!

Pare, done'm la paga (I)

2009-07-25T20:43:00.003+02:00

Som a les 8 de la vesprada i estem a menys de 30 graus, encara podem dir gràcies. Quina calor més sufocant ha estat fent en la nostra estimada Novelda. Estem en festes, acabant-les, però de quina manera. En lo bé que van començar! Com vaig dir fa cosa d'un mes, l'Ajuntament ha demanat un crèdit de 14,7 milions d'euros per pagar als proveïdors. Els diners cauen del xorraó, pensen alguns. És una bona iniciativa si després es compleix el termini. Quan acaben les festes ni ens adonarem de la diferència, la Plaça Vella estarà més plena que en l'Embaixà Humorística. La gent que voldrà cobrar! Puf, no vull ni pensar-ho. Vaja agost i setembre que els esperen. Però bé, els nostres governants s'han esperat fins a l'últim segon del descompte, i la jugada els pot eixir malament si no tenen a un crack com Andrés Iniesta, senyor de Stanford Bridge. Quant de temps estaran esperant per cobrar els proveïdors? Bé està el que bé acaba.

No mirem més al passat i mirem cap al futur, és negre però amb un poc de voluntat i valentia farem un forat entre tant de fum i vorem rajos d'esperança. Esperança tenim ara en les nostres terres que han sigut treballades i cuidades pels nostres llauradors amb molta estima. Gràcies a ells tindrem el gust d'assaborir un dels nostres tresors, el raïm, perles de la Terreta en els últims moments de l'any.

Són moments difícils per a tots i hem estat passant les festes com hem pogut, jo almenys cansat d'exàmens. Però passege per la Glorieta i em somric al veure els bars plens de gent. On collons està la crisi?, pense a voltes. M'alegre per esta gent que ha pogut gaudir estos dies de festa però se'm fa difícil veure esta imatge. Ara és l'ofrena als ancians de l'asil, passaré a veure. Us dessitge un millor futur i unes bones vacances. Espere que aquestes festes de la nostra Patrona i dels nostres Moros i Cristians hagen servit per engrandir el nostre esperit de lluita pel nostre poble i per nosaltres mateixos.

Visca Santa Maria Magdalena!!! Visca la moreneta del Castell!!!

BONES FESTES!!!

El foc de la Terreta

2009-06-23T19:50:00.008+02:00

Aquesta nit és molt especial per a tots. Podríem dir que és la més estimada de l'any, malgrat ser la més curta. Celebrem la nit de sant Joan. Després de molts dies de festa en Alacant, que s'havia intentat posar "guapa, guapíssima", ha arribat la nit que estaven esperant tots, però no sols en l'antiga Lucentum, també en tota la costa mediterrània, com també en altres pobles de la mar. En Terrassa se van avançar un poc. El foc i l'aigua s'uneixen amb un fort abraç en aquesta nit màgica, i demà continua, clar, amb la Cremà. El diumenge vaig poder visitar la ciutat i veure les seues fogueres, els nanos i gegants i escoltar la "xinta" i la "xaramita cana", i com no la Mascletà. Ma mare, sorpresa, s'adonà de que tenia ritme, que era música. Escoltar per a creure. Va fer un dia molt bó. Soles una objecció, jo volia canari i no paloma. I per a dinar... ens va passar una cosa anecdòtica: una cambrera de l'est ens va confundir amb francesos i ens portà el menú en la llengua de Lluis XIV i de Sarco. Anècdotes de la Terreta...

Des de les blanques arenes de les costes alacantines fins al gran Canigó celebrem aquesta nit amb esperances i dessitjos de que el futur serà millor. Em sembla que és més important que la nit de Cap d'any pel que significa per a tot aquest poble vertebrat per una llengua i una cultura, la del foc. Un espai mediterrani com el nostre que ha rebut els coneixements i la cultura de moltes civilitzacions: iberes, fenícies, gregues, romanes, jueves, musulmanes... És un lloc de canvi continu, on apareixen i desapareixen pobles però l'esperit de la mar i de la terra queda en qui hi viu. Mar, terra i foc, tots junts en aquesta nit. Terra també, perquè la gent de l'interior també ho celebrem o ho celebràvem, ara ens "encostem" més. Ma mare me conta que en l'horta agafaven el fem, feien una foguera i la saltaven. Som un poble de foc, i ara les nostres tradicions i les nostres festes estan amenaçades per la interpretació del govern Espanyol de la directiva del Foc. I què millor que defensar les nostres arrels que celebrant aquesta nit pagana? Serà molt sant Joan i tot el que vullguen, però aquesta festa no té res a veure amb aquesta figura cristiana.

La flama del Canigó aplegarà fins a la nostra Terreta en uns mesos, la flama de l'esperit. En platges de tot el País anirà la gent a saltar les fogueres i les ones de la Mare Nostrum. En Ciutadella és dia gran. Al Principat d'Andorra s'encenen falles. I ací veurem cremant els monuments foguerers dels nostres artistes demà. I veurem cremar per fi el trage de Camps...

Tito Camps i jo us desitgem una especial nit de sant Joan o de solstici d'hivern. La Nit del Foc és curta, a gaudir-la! Aquest escrit és la nostra flama virtual. Que la nostra flama mai s'apague!!

VISCA LA TERRETA!!!!

Quan parla, la caga

2009-06-16T23:14:00.004+02:00

Ai Senyor, Senyor! Quan podrem veure els nostres dirigents posant-se d'acord? Sembla que és força difícil veure açò en Novelda. Hauríem d'alegrar-nos del que se va aprovar el dijous passat, però les formes del senyor Benigno fan calfar l'ambient d'una forma... A voltes pense que ho fa a cosa feta, i altres pense que està incapacitat per a la política. Novelda eixe dia podia respirar un poc més, però quasi s'ofega de l'excés d'oxigen que ens volia oferir el portaveu del PSPV, Benigno Martínez. El dijous passat se va aprovar un pla de sanejament de les arques municipals de Novelda (ja era hora!), on estaven d'acord els tres grups polítics constituents del govern i oposició (PSPV-PSOE, PP i Compromís). Novelda necessitava una imatge d'unitat així feia molt de temps.

El deute de l'Ajuntament de Novelda arriba fins 14,7 milions d'euros, unes dades que compliquen el funcionament de les empreses i de la configuració dels pressupostos municipals. La primera mesura que s'ha aprovat a sigut l'adjudicació d'un préstec a un banc i aquest diners l'Ajuntament el deurà tornar en sis anys sumant un d'interessos. Sincerament, era una mesura que calia fer, les empreses no podien respirar ja i no se podia esperar més temps, arriba tard? És possible, però ha arribat, és l'important. Altres li donen més importància a qui ha fet possible açò.

Em pareix impresentable el senyor Benigno amb les seues declaracions de míting patrioter; això sí, no arriba al nivell de la senyora senadora "en potència" Leire Pajín. Per a ella aquesta mesura seria, més que planetària, galàctica. És que Benigno, quan parla, la caga, vull dir, la clava. Eixe dia era per oblidar el passat, qui i quan, eixe dia era per a pensar en els ciutadans que tenen un deute amb les empreses i proveïdors de 14,7 milions. Cal gent seriosa i capacitada en el govern municipal i aquest senyor pot ser molt bona persona però com a funcionari públic me dóna ganes de plorar. En els plens sempre ha de soltar alguna barbaritat, el xic no es queda tranquil si no escolta alguna rialla des de l'altre costat de la sala. Ai, Rafa! Quina sort que tens de tindre davant un interlocutor tan clarificador.

Malgrat Benigno, aquest pla se va aprovar amb el vistiplau de tots tres grups muncipals, aquest constava de les següents mesures que ens enumeraven en Novelda digital:

1) Una auditoria (ja assignada) que s'encarregue de diagnosticar els
recursos humans de l'Ajuntament i així es puga establir una relació
que optimitze aquest apartat. I és que, com es coneix perfectament, una
part molt important dels pressupostos municipals de Novelda va destinat
al capítol de personal i treballadors del Consistori.

2) Contenció de la despesa corrent.

3) Recomposició de taxes municipals encara que, com va apuntar
Cremades, hi ha ordenances socials que no es tocaran i altres que
augmentaran.

4) Control del pressupost cada 3 mesos per a que no hagen desviacions.

Gràcies Víctor, gràcies Rafa i gràcies senyor Alcalde. Ara cal que se complisca. Us prenem la paraula.

Les cançons de la Terreta

2009-06-12T10:21:00.011+02:00

Ahir vaig acabar els exàmens de juny (per fi!), i buscant entre el meu subsconscient vaig trobar cançons de la meua infantesa. Cançons que ens han ensenyat a tots des de tots els racons dels Països Catalans. Tots compartim una llengua, però també una cultura, unes tradicions i unes cançons que han arribat fins als nostres dies gràcies a l'estima dels nostres pares per aquestes. Per això, vull fer un homenatge a totes aquelles persones que han fet possible que siguem escoltant-les i ensenyant-les als que vinguen després de nosaltres. Les posaré en la variant de la nostra Terreta, sent fidel a aquelles que m'ensenyaren.

Mon pare no té nas

Mon pare no té nas
mon pare no té nas
ma mare és xata
i un germanet que tinc
i un germanet que tinc
el nas li falta.

Ramonet

Ramonet, si vas a l'hort,
porta figues, porta figues.
Ramonet, si vas a l'hort,
porta figues i albercocs!
De pinyol dolç!

Plou i fa Sol

Plou i fa Sol,
les bruixes se pentinen.
Plou i fa Sol,
les bruixes van de dol.

Sol Solet

Sol solet,
vine a vore'm
vine a vore'm.
Sol solet
vine a vore'm
que tinc fred.

Si tens fred
posa't la capa,
posa't la capa.
Si tens fred
posa't la capa
i el barret.

Mans darrere

Mans darrere
que ve sant Pere.
Mans davant
que ve sant Joan.

La lluna, la pruna

La lluna, la pruna,
vestida de dol;
son pare la crida
sa mare no vol.

La lluna, la pruna,
el Sol mariner;
son pare la crida
sa mare també.

Joan Petit

Joan petit quan balla,
balla, balla, balla;
Joan petit quan balla,
balla amb el dit.
Amb el dit, dit, dit,
ara balla Joan petit.

Joan petit quan balla,
balla, balla, balla;
Joan petit quan balla,
balla amb la mà.
Amb la mà, mà, mà;
amb el dit, dit, dit,
ara balla Joan petit.

Joan petit quan balla,
balla, balla, balla;
Joan petit quan balla,
balla amb el braç.
Amb el braç, braç, braç;
amb la mà, mà, mà;
amb el dit, dit, dit,
ara balla Joan petit.

Joan petit quan balla,
balla, balla, balla;
Joan petit quan balla,
balla amb el colze.
Amb el colze, colze, colze;
amb el braç, braç, braç;
amb la mà, mà, mà;
amb el dit, dit, dit,
ara balla Joan petit.

(...)

A t'agüela l'he vist

A t'agüela l'ha vist
en el Xorro l'Assut
en les cuixes a l'aire
ensenyant l'apaput.

El Pinxo i el Panxo

El Pinxo li diu al Panxo
"vols que et punxe amb un punxó?"
I el Panxo li diu al Pinxo
"punxa'm però a la panxa no!"

La pastoreta

–Què li donarem, a la pastoreta,
què li donarem per anar a ballar?
–Jo li donaria una caputxeta
i a la muntanyeta la faria anar.
A la muntanyeta no hi neva ni hi plou
i a la terra plana tot el vent ho mou.
Sota l’ombreta, l’ombreta, l’ombrí,
flors i violes i romaní.

Pastoret, d'on véns?

–Pastoret, d’on véns?
–De la muntanya, de la muntanya.
–Pastoret, d’on véns?
–De la muntanya a veure el temps.
–I quin temps hi fa?
–Plou i neva, plou i neva.
–I quin temps hi fa?
–Plou i neva i nevarà.

La xata merenguera

La xata merenguera, huit, nou, deu
com es tan fina, trico trico tra
com es tan fina lairó, lairó lairó lairó, ximpon"

No en volem cap

I per al final la nostra cançó més popular, la nostra més tradicional:

VISCA LA TERRETA!

Les Europees són caca

2009-06-02T22:16:00.002+02:00

Estic fart de les Europees,

semblen no estar en campanya.

Només fan que tirar-se pedres

els dirigents de la "seua Espanya".

Els valencians passem de tot,

que Europa no ens interessa.

Bé ho sap Canal Nou

tenint dèficit d'audiència.

Parlen d'esquerres i dretes,

els ciutadans estem enganyats.

Mosatros som els negres,

ells el Ku Klux Klan.

Estos polítics foten pena,

ara discuteixen sobre avions.

Què pensarà la Reina

quan viatja en Low Cost?

Queden poquets dies,

Camps estén la roba.

Mosatros sols volem vies

per poder anar a Europa.

Els candidats ho saben

i ara van prometent.

Però en Madrid callen,

no els queda calers.

Sempre amb la mateixa història,

si tu no ho fas, jo tampoc.

Volem espolsar-nos la ronya

fent fugir estos colons!

Amiguet de l'ànima, per F. Camps

2009-06-02T22:00:00.000+02:00

Amiguet de l'ànima,

jo t'estime molt.

Estàs fet una màquina,

superes a Monleon!

La teua companyia m'anima

i no sóc maricó.

Però quan vens amb trages

m'entra un botó!

Jo sóc el teu cureta

i tu el meu bigotí.

Pareixem Pepet i Marieta,

tu el timó, jo el romaní.

I aquell maleït milhòmens

ens aigua la festa.

Ja anem resant per llomes

per que acabe la tempesta.

Valencians canten mon nom,

els crits s'escolten en Castella.

Crec que al jutge Garzón

li fa mal més d'una costella.

Ja no se riu tant

aquell mon senyor magistrat.

Franco l'ha imputat,

i l'han llavat les mans.

No acabe estos versos

sense agrair als valencians,

eixe suport amb resos

a tu i a mi, company.

Conversa a mida de tots

2009-05-06T11:33:00.007+02:00

Hui, dimecres 13 de maig del 2009, ens trobem a l'interior del Palau de la Generalitat, un dia com altre on no passa res especial. Aquest dia, com qualsevol, lo Molt Honorable President de la Generalitat, Francisco Camps, ha portat, com sempre, les seues filles a l'escola després d'haver-les donat el desdejuni. Aquest senyor és un bon pare de família valenciana, de missa diària, és tot un model a seguir, encara que els trages cada volta siguen més estrets. Ara porta de paper de fumar i li venen com a un pinzell...

Però seguim, estàvem dient que és un dia normal, tant com quan el telefona el sastre. Tots els pares del País haurien de tindre un sastre, seríem un País fet a mida, amb classe. Xe... que hui no acabe. El que volia dir és que, com tots els dies de l'any, ix el Sol, els coloms se caguen a tot arreu (bé, això també ho fan els turistes), el Nou Mestalla està aturat encara que aquest no cobra, etc. El que dic, el normal. Potser a uns altres els parega ben distint allò que dic i pensa que és un dia especial perquè juguen Barça i Athletic la final de la Copa de Sa Majestat, però sembla que ens interessa més les reaccions als xiulits al rei i a l'himne. Quin goig!

Però com dèiem al principi, ens trobem en la seu de la Generalitat i com cada dia el Cap del Consell rep gent molt distingida. Hui ha baixat al Cap i Casal un que ve de més avall i que volia visitar lo sempre ben templat en Francisco Camps, el senyor Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya (sí, eixes terres llunyanes del nord), don José Montilla (i olé). El President Camps ja està esperant-lo en la porta del Palau, prompte arribarà aquest senyor forà. No sabem quines noves portarà, segur que roïnes, segur. Xe, ahí arriba en una tartana ben engalanada, que pels adorns pareix més un carruatge sevillà. Ai, estos catalans! Baixa el José i s'apropa el Paco a donar-li la mà:

Paco: ¡Buenos días señor Montilla! Bienvenido a tierras valencianas.

José: Molt bon dia tingui vostè, senyor Francisco. Gràcies per convidar-me. Me pot anomenar José o Pepe, aquest per als amics. I parli'm en català que ens entendrem millor com si fóssim germans.

Paco: A mi me pots anomenar Paco (Pepe? Què raros són els socialistes!) Parles d'una manera molt estranya per ser andalús. De quina zona dius que eres?
PM: Jo és que m'he criat en Catalunya tota la vida. Pero ciento andalú como el más andalú que haya el mundo, digo. L'agrada a vostè Andalusia?

PC: M'agrada més Múrcia, allí festege amb un senyor ben vestit.

PM: Jo festejo amb peces més grans, el ZP, el coneix?

PC: Sí, somnie amb ell totes les nits. Me fa la vida més lleugera. (ha ha)

PM: (He he) Sí, Paco, tu sí, però el meu és un amor-odi que no puc separar-me d'ell. El tinc apegat com una crosta.

PC: Com la crosta nacionalista?

PM: (Sshhh) Que no veu que he portat al senyor Carod?

Carod: Què diu????!!!! Què diu aquest ninot, tio Pep???!!!!

PM: Res, res, que Zapatero no ens dóna diners a ningú.

Carod: Però no havíem vingut pel tema de l'embaixada i la llengua? Xe, tio Pep canvia de tema ja.

PM: Calla noi, a vore si després no te porto a veure el Barça.

PC: Oh, no t'havia reconegut, creia que eres uns dels seus nanos. Però... entreu, entreu.
PM i Carod: Gràcies, gràcies.
(Se tanquen en les estàncies del President)
PC: Bé, com ha anat el viatge?
PM: Prou malament, encara arribem abans en ase que en tren. Maleïts madrilenys!
PC: Xe, és que necessitem ja un AVE.

Carod: (Què diu aquest pardalot d'aus?) El que necessitem és un TGV que vaja des de Perpinyà fins a Pilar de la Foradada.

PC: Mosatros ja tindríem prou amb connectar-nos amb Madrid.
PM: Ai, qui no plora no mama, Paco. Quant més demanes, més aconsegueixes.

PC: Què insinua vosté? Que tinc que ser un mal espanyol? Jo me sent ben orgullós de treballar per esta rica Nación.

PM: (Fotre Carod que la caguem.) I com va el tema del transvassament del Tajo?
PC: No sé, no sé. Els manxegos se porten molt bé amb mosatros.
Carod: Què insinua, què insinua??? Que no som bons espanyols??? Que no som bon veïns???

PC: Dix-li al seu xiquet que es calme.
Carod: No em callo ni ací ni en la Xina Popular!!
PC: No sabia que vosté també té preferències pel xinés. Xé, algú que em comprem.
Carod: Sí, sí. I anem a obrir unes quantes ambaixades en la Xina i tot. I també ací.

Vicent Rambla: (Ja t'ho deia jo que venien a imposar-nos la seua llengua i apoderar-se de mosatros).

PC: I també esteu interessats en deixar-nos entrar en l'Institut Ramon Llull?
Carod: Sí, sí. És que volem normalitzar la llengua col·laborant entre tots.

PC: Insinua vosté que la meua llengua és la seua? Però en quin món vivim? No veu vosté que no parlem igual?

Carod: No insinuo res, senyor. Però...
PC: ¡Calla! ¡Ya podéis iros! ¡Y no volváis, catalanes ladrones imperialistas!
(Ixen del Palau de la Generalitat tots dos.)
PM: Però què has fet, noi??? L'has feta bona!
Carod: Tu calla, que ja t'havia dit que li regalàrem un trage!

Valencians 2.0

2009-03-31T23:13:00.002+02:00

Portava moltes setmanes pensant sobre què escriure en aquest raconet de la Xarxa però no trobava un tema que me plenara. Els últims dies, però, venien tot tipus de greuges vers la nostra llengua i cultura. El dia d'ahir no va ser diferent.

El primer que vaig fer ahir en entrar a la Xarxa va ser veure el meu correu electrònic Hotmail, que des de fa unes setmanes el podem tindre en la nostra llengua (amb "un poc" de retard respecte a Gmail). I com cada matí rep el Butlletí de Notícies de VilaWeb per informar-me de l'actualitat del nostre País. Hi ha una notícia que destaca entre les altres: El canal 24/9 de RTVV comença a emetre en digital a partir d'avui. Encara que hi veig confusions en el cas del canal 24/9 (passava a digital o a analògic?), hi havia una cosa més intrigant, Punt 2 passava a emetre's en digital a partir de hui segons el diari. No podia creure el que veien els meus ulls, però tampoc me sorprenia. Així doncs busque en la web de RTVV, i trobe una nota de premsa que m'ho aclareix tot. Punt 2 era un canal 100% en valencià. D'ara endavant, els que no tinguem TDT no podrem veure Punt 2. Haurem de posar diners de les nostres butxaques per tindre'l. Per altra banda podrem veure 24/9 en analògic, 24 hores d'informació, 24 hores de Camps: desdejune amb Francisco Camps, porte als xiquets amb el Molt Honorable, fes el dinar i dine amb el President de la Generalitat, ensenye's a conduïr amb el Cap del Consell... I molts més programes que ens faran veure als valencians com de bonics som. Almenys esperem que siga en valencià.

Després de veure aquesta notícia he seguit llegint el butlletí. VilaWeb, el creador de la qual és el gran Vicent Partal, ha sigut fins ara un diari electrònic molt competent que ha fet complir allò que deia el senyor Josep Pla: "El meu país és aquell que quan dius «bon dia» et responen «bon dia»...". Una persona de Guardamar pot saber què passa a Salses, i un de Maó el que passa a Fraga. És el portal informatiu més antic dels Països Catalans, i també el més modern. Usa eines com el xat per entrevistar a periodistes, polítics... on podem participar els usuaris, cosa que va passar amb molta activitat en la darrera manifestació dels estudiants universitaris de Barcelona. Cal destacar també la secció de VilaWeb TV, on podem veure reportatges i entrevistes.

VilaWeb és un més de la quantitat de mitjans de comunicació que estan en la nostra llengua en la Xarxa. Podem trobar l'únic Diari Electrònic (junt amb VilaWeb) dirigit al conjunt del País Valencià exclusivament en valencià: Pàgina26. Aquest diari va nàixer el 2007 però a finals de 2008 va acabar de configurar-se com un mitjà de qualitat, el qual ha vist augmentar el nombre de visites en els últims mesos. Encara li queda millorar però ningu dubta que ho farà.

Però si he d'estimar un mitjà ho tinc clar. Aquest ha nascut a principis d'enguany, 2009, a dos cents anys del naixement de Bernat i Baldoví, i pareix que porta tota una vida ací amb nosaltres, que cumplisca 200 anys. A la millor destaca perquè és la novetat, potser, però el que està clar és que no ha deixat ni deixa indiferent a ningú. És "el pal de paller del món informatiu valencià", és Pica'm. La primera revista electrònica valenciana (en la qual també podem trobar algun article en castellà, sempre que siga d'esperit valencià). La veritat que és un dels racons on millor m'ho passe i on espere sempre noves coses. Alguns dels col·laboradors són artistes com Pau Alabajos i Pep Gimeno Botifarra, un mestre de la nostra cultura, que ens ofereixes algunes cançons i frases a través d'aquest mitjà. Gràcies.

Després de veure la premsa digital en la nostra llengua, com l'Avui quede ben informat de l'actualitat i decidisc a entrar al fòrum més famós dels Països Catalans, el Racó Català per veure si hi ha alguna notícia que m'haja perdut o algun fil honorable d'algun dels usuaris. I per acabar entre en la Viquipèdia on hom aprén molt dels col·laboradors d'ella i dels seus articles. Jo pose el meu gra de sorra en aquesta enciclopèdia com puc i quan puc. M'agrada molt. És una de les meues pàgines preferides, on puc passar hores llegint articles i ensenyant-me a crear-los.

Un usuari de la Xarxa valencianoparlant com jo podria estar vivint en un món virtual que no és pareix tant a la realitat com voldríem però aquest món virtual ens pot ajudar a millorar el món real. Tenim casos tan rellevants com el Facebook, en el qual se poden organitzar activitats reivindicatives, protestes, conèixer gent d'altres indrets del món amb els quals compartim idees i conviccions i moltes altres coses. Les xarxes socials estan tenin últimament molt d'èxit. I moltes associacions s'estan adonant del poder d'aquestes. Per exemple, Escola Valenciana s'ha endinsat en tot açò, ara ja utilitzen: Facebook, Myspace, Twitter, Flickr, Youtube i Blip.tv. Aposten fort, sempre m'ha paregut un col·lectiu molt actiu dintre de la nostra societat valenciana però li cal una espenta, sobre tot entre els joves. Espere i desitge que l'associació juvenil Reviscola, presentada el mateix dia que va començar la Gira 2009, tinga èxit i siga una força més per reviscolar la nostra llengua i la nostra cultura. Els joves de hui tenim el futur en les nostres mans.

Però on més fort s'ha fet la Xarxa valenciana ha sigut en la Blogosfera o Blocosfera (depén de l'interlocutor). Comptem amb una gran quantitat de blogs de gran qualitat, és una llàstima que no arriben a més gent perquè la nostra llengua és menystinguda per molts. Però els Blog són diaris, i poden ser llegits quan es volga. Hi ha de totes les varietats i tots els gustos: d'actualitat, de medi ambient, personals, musicals, literaris, de ciència, d'economia, d'humor, de viatges... Precisament un blog català de viatges ha sigut premiat per la Lonely Planet com a 'Best non-English Language Blog' de l'any! És lavoltadels25.cat. Aquest premi és ben merescut, sens dubte, per la qualitat del Blog. Fem més cas als nostres!!!

M'agradaria agraïr finalment a Softcatalà per la seua feina en la defensa de la nostra llengua, traduïnt eïnes i programes com OpenOffice, GIMP, FireFox, Windows, aMSN, EMule, etc. Han fet un esforç per que la nostra llengua estiga més viva que mai, per tindre una vida més valenciana.

Parla en valencià, viu en valencià! És la teua llengua.

REVISCOLEM-LA!!!!

MOLT HONORABLE...

2009-03-09T18:16:00.009+01:00

...trage, vestit legítimament elegit pel poble valencià, vengut de terres llunyanes nom de les quals no puc ( o no vull) enrecordar-me.

Us expresse tota la meua fidelitat a vostra mesura, color e esplendor. Vós heu segut centre de difamacions e paraules menyspreables per aquells enemics de son esperit e valor. Mentides que han arribat des del vostre lloc d'origen. Aquest humil senyor s'agenolla davant vós e us prega amb gran fervor que no me visteu perquè no sóc tan honorable com bones gents pensaven quan vós e jo convivien en grans esdeveniments com si fòrem un i el poble ens volia. Ha segut per les meues errades en agafar altres draps menys honerosos que vós que han fet trontollar tota la vostra grandesa. Ai, què serà de mi, senyor!

No hauria d'haver caigut en el joc de les mans, aquell que hom toca a un altre, e arreplega la seua pura excrementitat. Mai seré com en Fabra, aquell noble senyor del nord al qual tot el poble estima per la seua humilitat e benevolència. Jo no he segut volgut per la meua forma de ser, sinò per les grans fites i esdeveniments. Cec de mi! Que no vaig veure els moros en la Costa, e bé que m'ho dien terra endins però jo soles tenia ulls per vós e per la Copa Amèrica, Bernnie Ecclestone, e la Volvo Ocean Race començada enguany en aquella ciutat perla del mar, aquella ciutat de la millor terreta del món. Però no passa res, gran senyor, no passa res. Vós sereu restablert e acceptat com a màxim símbol del poble valencià. Jo deixaré els meus afers ben humils e transparents sempre envers els meus cinc milions d'amics valencians. Jo estic net e la Correa no m'estreny, me vaig confessar al Sant Pare, clau dels misteris més celestials del món e clau de les nostres ànimes.

Com vós ja sabeu, en la ciutat de València, Cap i Casal de tots els valencians e valencianes, estem assistint als actes de les Falles, on disfrutem d'olors, llums e sorolls, identitat de lo nostre poble, germà dels seus germans, com aquells pobladors del sud de la Península o del centre del nostra pell de bou, capital dels Borbons e de la nostra humil nació ben construïda per la voluntat dels nostres pobles varis. En aquestes festes ofrenem a la nostra benvolguda Mare de Déu dels Desemparats. Li tinc molta estima, senyor. Ella me va fer veure el camí per arribar a vós e poder ser esclau de la vostra bona templesa. E l'últim dia celebrem nostra festa més gran de totes, la Cremà. Les Falles són fetes durant tot un any amb molta cura e estima, senyor, com vós heu segut ben amat per tots; quants flaixos haureu patit? En aqueixa nit que celebrem Sant Josep, patró dels fusters, e cremem les nostres monumentals mostres d'humor, sàtira e identitat valencians. Vós, però, que no sou valencià no sou menys valuós que aquestes e us mereixeu una festa ben digna. Heu segut ben estimat per una gran època e per allargar la seua imatge, e el seu mite cal fer una fita que sorprenga a tots los pobles del món. Amb gran humilitat me mostre present per fer encendre l'espurna que farà flama, e vós e ella us fondreu ornamentats de papers escrits en la ben hermosa llengua de vostre creador, que mai us oblidarà, en una tendra abraçada que commourà a tots els valencians de bon cor.

Dessitge finalment que vós passeu unes bones festes amb nosaltres, un poble que s'agenolla davant vostra imatge, e que disfruteu e no patiu els flaixos que rebreu aquests últims dies que estarem junts. Mai més podré veure una mànegues com les vostres. Quina qualitat! Ara però, sí faré un pecat ben gran, me vestiré de Prada. Que Rita em confesse! M'acomiade amb gran dolor per la vostra pèrdua.

Per vós sempre...

Signatura:

Francisco Enrique Camps Ortiz

Molt Honorable President de la Generalitat.

PD: Que els Milano us porten a unes mans millors.

Més País, més Valencià

2009-02-17T14:14:00.018+01:00

Falta molt poc per que es celebre el Vé Congrés del BLOC. Militants, simpatitzants i la resta de valencianistes estem expectants per saber què es dirà, que es discutirà i que s'aprovarà. Hem estat discutint durant molt de temps sobre algunes parts de la ponència, com aquesta:

"El BLOC ha d'assumir com a pròpies, totes les diferents manifestacions simbòliques representatives del ser valencià: banderes, escut, himnes, etc. Cal recuperar l'herència del valencianisme de preguerra, fent nostre, per exemple, el Cant de Lluita o Redempció, i fer-ho de manera compatible amb la tradicional Moixeranga, o fins i tot amb l'himne oficial, tot i que en la seua versió més digna".

Açò pot ser comprés per la gent més fusteriana. Vull destacar la importància que se li dóna al valencianisme de preguerra. Em pareix una aposta clara pel pur valencianisme polític i és necessària. L'estrelada és un símbol plenament valencià amb el qual tot valencianista hauria de sentir-se bé. Repressenta un valencianisme que no hauríem d'haver perdut. En la transició, els valencianistes eren fusterians, i encara ho som gran part de nosaltres. Però no podem donar l'esquena a aquesta forma de fer política. L'estrelada (amb les seues variants), la Senyera, la Senyera Preautonòmica i la Senyera del Cap i Casal han de ser les nostres banderes reivindicatives del poble valencià. No podem deixar els nostres símbols en mans dels espanyolistes més afèrrims. La Senyera de la Ciutat de València ens pot parèixer més o menys adequada per al nostre País però no l'hem de rebutjar, és la bandera del Cap i Casal, i se mereix un respecte com a tal. També hem de recuperar el Penó de la Conquesta, un símbol plenament valencià que les nostres autoritats han volgut amagar durant tant de temps. I tornem a ser presents de veritat el 9 d'octubre.

El Cant de Lluita fa molt que no se sent i la Moixeranga, malgrat tot, ha seguit sent amb força uns dels himnes del poble valencià, himne que ens fa buscar les nostres arrels més enllà del cor. La Moixeranga va sonar un 9 d'octubre de fa deu anys, tornem-lo a escoltar de nou. I l'himne oficial en la seua versió més digna és una de les coses que no ens ha de fer mal.

Vull recordar aquest text d'Acció Valenciana:

Un assaig de Santi Vallés, tècnic de promoció lingüística de la Generalitat, ha sigut publicat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i tracta sobre Acció Cultural Valenciana, en la qual ens podem trobar a Emili Gómez Nadal i Manuel Sanchis Guarner. «Acció Valenciana. (1930-1931). La consciència desvetlada» ha de ser un assaig que tots ens haurem de mirar amb mesura. Gràcies Santi.

"El valencianisme polític fuig de discursos polítics inservibles com a marc de relacions amb el Principat i resta dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó, bé siga des de posicions unitaristes de caràcter nacional, bé siga amb l'anticatalanisme com a instrument de definició pròpia o eina per traure rèdits electorals. El valencianisme polític reclama un nou marc de relacions amb Catalunya basat en el respecte i la confiança mútua i el desplegament de les oportunitats presents i futures que unes bones relacions poden ajudar a desenvolupar".

Espere que este text no s'aprove. No me pareix adequat. Discursos inservibles? Cadascun té les seues idees sobre les relacions que s'han de tindre amb la resta de Països i crec que no s'ha d'imposar als militants una postura o una altra. El BLOC ho estava fent bé fins ara en aquests discursos. El BLOC té arrels fusterianes (UPV) i està arreplegant també les polítiques de preguerra, les quals tenien unes gran relacions amb els pobles germans. Per què volen canviar ara la postura? No ho entenc. Aquesta ha sigut una de les grans polèmiques de les quals hem discutit la xarxa valenciana-catalana. Clar que cal canviar les relacions amb la resta, especialment amb el Principat però soles és passar del paternalisme al fraternalisme, no cal més. Ho fan perquè semble un partit valencià més pur? És el més probable però una cosa són les paraules i altres els fets. Amb bona fe podríem entendre que cal parlar menys de Catalunya i més del País Valencià, una cosa lògica que tots pensem. Però se cau en l'error de creure als partits feixistes, espanyolistes i "regionalistes". El BLOC és valencià, simplement, i dintre de la ideologia valenciana ens podem trobar distintes vessants del valencianisme.

El BLOC és la tercera força política municipal i en aquest Congrés la formació ha d'enlairar-se per presentar-se com el partit dels valencians, amb el qual puguen confiar. El problema és que el BLOC no ha confiat en ell. Té un gran potencial en aquesta terra. Obriu els ulls!! Uniu esforços, modernitzeu els discursos i les eines, i potser els valencians puguem sentir-nos ben repressentats en el nostre propi País properament. Hi ha moltes coses de les quals heu de parlar: política municipal, política interna i externa, societat, economia, mitjans de comunicació, xarxes socials, medi ambient, coalicions etc. Ens trobem amb el Vé Congrés i heu anat donant tombs anant amb uns partits i amb altres. Deixeu-vos de bajanades, el BLOC no pot estar per darrere de partits com EUPV o Iniciativa una altra volta. Sigueu un partit seriós. I també deixeu de ser la gosseta del PSOE, llepant-los la mà. Cal aplaudir al nou alcalde de Xàbia i al de Calp, han rebut moltes crítiques, però. En canvi no ha estat bé el tema de Salem, en tot cas podríeu haver anat a l'opossició, era una acció més digna en la meua humil opinió. El BLOC ha d'aprendre de les seues errades i esperem tots que no es tornen a repetir.Una altra qüestió: heu estat canviant els colors del logo del partit massa vegades i cap ha funcionat. Torneu al taronja, era un logo atractiu, sens dubte i no entenc que el canviareu al roig, pareixíeu un altre partit més del PSPV-PSOE.

No vull oblidar-me de felicitar a Enric Morera, el blog del qual ha complit 3 anys. Està fent una clara aposta per les noves tecnologies i prompte veure'm el seu videoblog. També el podem trobar al Facebook. Cal valorar l'esforç de Pere Fuset que està fent per modernitzar el partit i adaptar-lo a les xarxes socials i als TIC. Us deixe l'entrevista que l'han fet en VilaWebTV a Enric Morera:

Seguirem en la xarxa discutint i esperant on arriba tot plegat. Espere que els militants siguen ben escoltats i representats en el Congrés. Acabant ja, us desitge sort. Gràcies.

Més País, més Valencià.

Tantes coses...

2009-01-20T17:49:00.024+01:00

Quant de temps! En primer lloc, us dessitge a tots Feliç Any Nou i espere que hagen passat (o almenys intentat passar) unes bones festes. En segon lloc, demanar disculpes per haver trigat tant en escriure de nou en el blog. I en tercer... Puf, havia de contar tantes coses que han passat que si acabeu hui de llegir açò, és més de milacre. Encara tindreu sort i no me'n recordaré de la missa la meitat. Però hi ha coses que no puc deixar a una banda.

Com per exemple, el caos que va travessar tot l'Estat a causa de les "fortes" nevades, de la incompetència de la ministra, del centralisme i del poder que ostenta l'aeroport de Barajas sobre la resta de l'Estat Espanyol. Em pareix una cosa impensable que un Estat del segle XXI estiga immobilitzat un dia sencer i que milers de passatgers no puguen aplegar al seu lloc de destí a temps, em pareix vergonyós que aquesta ministra no dimitisca després de tantes errades. Una podia passar, però tantes? Si Barajas no centralitzara tants vols, molts viatgers podrien haver arribat a temps al seu treball per exemple (alguns han perdut el seu lloc de treball), responsabilitats? Cap. Li tiren la culpa a Iberia, i en part és cert, però crec que és responsabilitat del govern i una obligació que aconseguir que els viatges no siguen violats dels seus drets com ho van ser en aquesta tràgica comèdia. Sí, comèdia, uns tiraven la culpa a la previsió del temps, altres al govern central, o a AENA (el mateix és), altres als governs autonòmics, altres a Iberia, i mentres, els ciutadans dormint de "puta mare" en terra com a llit, a l'Aeroport de Barajas com a llar. En quin país vivim? Spain is different. Quan deixarà de ser això una excusa?

I la cosa no va quedar així, perquè de sobte va fer aparició la Montserrat Nebrera, que és més tertuliana que política, tot s'ha de dir. Doncs va argumentar tot este desgavell d'una manera simple i "de chiste", sí, va justificar la mala actuació de la ministra per no saber-se expressar, pel seu accent d'acudit. I ho va dir amb totes les lletres. Tota la societat espanyola, i especialment l'andalusa, es va tirar a sobre d'ella, i va patir tot tipus de desqualificacions. "Catalana de mierda" va ser un de les lloances que li van dedicar. Fins i tot el PP la va sancionar, i ella, tan orgullosa com és, va seguir amb el seu punxament. I la Magdalena Alvárez, que té més gràcia que un Sol, no se va prendre "a chiste" aquestes paraules. Llàstima d'humor andalús. A mi, almenys també me fa gràcia l'accent andalús, però crec que les paraules de la Nebrera no van ser correctes. Això sí, els catalans no poden fer una brometa i la resta sí.

I el tema del finançament segueix com sempre, aturat. El president José Luis Rodríguez Zapatero va establir contactes amb tots els presidents autonòmics, això que se diu "café para todos". Aixina que d'aquest tema no cal parlar fins que no arribe res en concret. Això sí, a alguns se'ls estan unflant els pebrots. Veurem en què acaba el tema.

I què collons passa amb Palestina i Israel? O millor dit, què passa amb Hamas i Israel? Palestina és l'única víctima d'aquesta lluita de Davids contra Goliats. Hamas està fent més mal al poble palestí que al poble israelí. Però una volta més s'ha demostrat la incapacitat dels grans Estats d'evitar aquest enfrontament. Israel ha fet el que li ha donat la gana amb l'excusa d'exercir el dret de defensa. Fins i tot, al principi donaven gràcia les expressions que utilitzava la premsa: "actuacions desproporcionades". Doncs clar, però açò era una guerra de veritat? Com se pot qualificar de desproporcionades unes actuacions de guerra? La guerra en la seua definició ja és desproporcionada, i per tant rebutjable. Calia matar a tants civils, atacar les escoles de l'ONU? La raó ens diu que no, igual de bé podien apuntar als objectius potser vertaders, que als innocents. El final no justifica els mitjans. En este tipus de guerra no. Perquè en esta lluita hi ha dos bandols enfrontats i un enmig. Els palestins no podien protegir-se. Què podien fer? Matar als liders de Hamas ells? No ho sé, jo no sóc allí i no sé quin ambient se respira en els carrers de Gaza. Soles una cosa, tristesa, tristesa perquè no arriba la pau entre aquests dos pobles. El poble jueu va aconseguir un Estat, destrossant fronteres i ocupant un territori que pertanyia a molts Estats. Una ocupació ben dita. Però el palestí no és res, és un Estat de facto, però no té poder, això no se menja. Gaza és la zona límit i ha hagut de patir per tots. Ara, les tropes se retiren, segurament per l'entronament d'Obama al poder d'un somni americà, d'un "somni universal". I Hamas ha anunciat l'alto el foc durant una setmana. Dessitgem que trigue més temps.

Podríem parlar de la sensualitat de la portaveu del PP al Congrés, la molt senyora Sáez de Santamaría, però jo no li veig res de sensualitat en la foto que ha fet fum en totes les portades dels diaris. Vosaltres jutgeu:

Crec que li fa mal al blog i tot... Però no podia resistir-me a nomenar aquesta tontera que a alguns els ha semblat un show. Aixina que deixem este tema i seguim que encara queden algunes coses. Una de les últimes, ha sigut el juí contra l'actual lehendakari i el president de l'opossició, per haver parlat amb representants de la il·legalitzada Batasuna en temps de treva. Al final res, el procés s'ha arxivat. Tots sabíem com anava a acabar, els que acusaven també, supose, perquè sinò se demostra la falta d'inteligència. Ibarretxe volia aprofitar fins a les eleccions aquest procés per benefici propi. Li beneficiava i això ho sabia l'altre acussat, Patxi López. Ara serà una campanya neta entre dos candidats que poden arribar a entendre-se. Si no és així, voldrà dir que Patxi López no té poder. I jo crec que sí, que en té més que el PSC sobre ell mateix. Puc estar equivocat, però és difícil no equivocar-se quan se parla dels bascos. I ara que hi ha la crisi, crec que Patxi López serà inteligent i estarà al costat del president basc. Tot açò des de la base que PNB guanye per molt poc, que és el que crec que pot passar. Altres coses les deixe als bascos.

Altra batalleta, o rabiola, ha sigut la d'Ignasi Guardans, l'eurodiputat català (aixina el coneixem tots). Ha sigut un formidable eurodiputat però la direcció del partit ha decidit canviar la imatge de CDC a Europa, i ha posat com a candidat a Ramon Tremosa, un economista i sobiranista convençut. Al senyor Guardans no l'ha fet gràcia aquest canvi de política, i ho ha fet saber a tothom, està dolgut. Però és comprensible, i ell sap que si la direcció ha decidit canviar, ell no pot fer res més. Ell no val per a la nova imatge de CDC. Ho sabem tothom. No és independentista, serà sobiranista a la millor. Però ell vol sentir-se còmode. I eixes reivindicacions a ell no li fan res. Crec que cal agrair-li, la seua funció en Europa, encara que no tinguem el mateix punt de vista amb ell en algunes qüestions. Ha sigut un dels més treballadors. Se l'ha sentit i molt. Ara sí, jo havia esperat una lluita més ferma pel tema del català en Europa. Fins sempre Ignasi Guardans i Cambó! Els ciutadans estaran agraits, de debó.

I el Barça fa meravelles, però les fa amb una seguritat que mai havia vist. I l'artífex de tot açò és Josep Guardiola, que amb mà ferma. Si guanya un partit, diu que han fallat en allò. I si empaten o pateixen, diu que ho han fet bé. I als jugadors no se'ls ha pujat la glòria al cap. Esperem al final de temporada, diuen. Molt ben fet, Guardiola! Força Barça!

M'he deixat algunes coses, especialment les nacionals, de les quals parlaré en altre article.
Adéu!

"Mori el Borbó!"

2008-12-08T19:24:00.010+01:00

Joan Tardà, amb l'energia que el caracteritza, acabà el seu discurs el dia de la "Santa Constitució" amb aquestes paraules, les quals recorden a altres temps més o menys feliços. Tres simples paraules han fet cabrejar a tota una "Nació". Els partits dinàstics han botat de les seues butaques i han alçat les seues veus políticament correctes dient que tot açò és inadmissible i que amb unes disculpes no és suficient, però de forma políticament correcta, clar. I qui pot ser més políticament correcte que el senyor President del Congrés dels Diputats, el senyor Bono, per oferir-li unes paraules de pau a Joan Tardà, al qual li perdona el seu "caràcter primari".

Això sí, sembla que ha fet més mal, encara que no als mitjans de comunicació, els insults dedicats al Tribunal Constitucional, titllat de corrupte per Tardà. El ser políticament correcte ha passat de ser una cosa dels polítics a ser una cosa normal de la nostra vida. Jo pense que les paraules dites per Joan Tardà no eren les més adients el dia de la Constitució, les podria haver dites el 25 d'abril per exemple. Li podem criticar el ser políticament incorrecte però res més. Eixes paraules sones dolces en les oïdes dels catalans i catalanes, com un vent fresc vingut de les altes muntanyes dels Pirineus o de la muntanya sagrada de Montserrat. Ens recorda a una època en la qual tots lluitaren contra un rei, un rei que ens oprimí, ens dissolgué i ens prohibí la nostra identitat. Una identitat que segueix viva, malgrat tot. Si comencem a prohibir la llibertat d'expressió en estos temes, acabarem traient el quadre de Felip V cap per avall? No siguen melindrosos! I "El Cant dels Maulets d'Al Tall" també el prohibim? Au, a fer la mà!

Més encertades que mai són les paraules envers el Tribunal Constitucional, el qual té el poder sobre el poble català. Sobirania popular? Què és això? Si els insults els haguera dedicat en López Tena potser les reaccions haurien sigut més positives per part de tots. Els catalans hem de recuperar el seny, i deixar-nos de paraules buides de significat. "Mori el Borbó" són paraules alienes a està època, el que cal és fermesa i unitat dels partits catalans, i no donar el poder a un partit que depén de Madrid. Açò no ho dic per Tardà, una persona que es mereix tot el meu respecte com a lluitador en Madrid, sinò per gent més propera a l'administració catalana.

Salut i País!

25 anys de contrastos

2008-11-23T22:00:00.007+01:00

Avui és un dia per commemorar per dues raons: la primera, és el 86é aniversari de Joan Fuster (ans d'ell no existeix res), i la segona, fa 25 anys les Corts Valencianes aprovaren la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià a la ciutat d'Alacant. A partir de Joan Fuster, la vida de tots els valencians canvià radicalment, ja ho deia ell: Ja coneixeu el cèlebre aforisme grec: “Joan Fuster és la mesura de totes les coses”. Però ell se mereix un article més digne que aquest on soles se parle d'ell.

Hui és un dia de reflexió. Han passat 25 anys i moltes coses han millorat però en altres hem endarrerit molt. La situació del valencià en el carrer és crítica i això ho sabem tots. I els responsables som nosaltres, absolutament, i ho sabem. Els nostres polítics no han sabut, no han volgut emprar i desenvolupar la LUEV. Gràcies que existeixen encara associacions que defensen la nostra llengua al País Valencià però no és suficient. Si les Administracions no desenvolupen la Llei, poc podem fer, "soles" ser lleials a la nostra llengua usant-la a tothora amb tothom. Hem de ser orgullosos per tenir com llengua pròpia la mateixa que la del cavaller Ausiàs March, de Joanot Martorell i de Ramon Llull (i de Joan Fuster). No és una llengua d'anar per casa, és la nostra llengua nacional. Nosaltres, els valencians (sic) no podem mirar cap a altre costat, no podem abaixar el cap, quan ens menyspreen per parlar la nostra dolça i noble llengua valenciana. Hem de fer-los front, mirant-los als ulls i amb un gran somriure seguir parlant-los en valencià.

Gràcies a la LUEV, cada volta més gent aprén valencià a les escoles, però la suficient. No hi ha oferta per part de les Administracions. Han de ser les escoles qui formen associacions i organitzen activitats en defensa de la nostra llengua, cosa que no fan els nostres representants. Fins i tot, la llengua usada de manera oficial per part de lo nostre President és el castellà. Jo no vull ser un castellà a València. Jo vull viure en valencià, que me miren amb respecte quan parle, i no amb una cara de por com si fóra el "Txeroki". Hi ha moltíssima gent que ens menysprea i els valencians passem pensant que són quatre gats, però no ho són. Són fills de forasters, i per tant forasters que ens diuen "paletos" per saber parlar castellà i valencià, quan ells no saben estar parlant bé el castellà durant un minut. Hi ha gent que ha viscut ací 40 anys i no s'ha dignat a dir una parauleta en valencià i és la mateixa que te diu maleducat. Maleducat per parlar la teua pròpia llengua en el teu propi poble, en el teu País? Però on ens trobem? Am, sí, Spain is different (gràcies Font de Mora).

Hem d'avançar molt si volem que la nostra llengua es recupere i agafe el carrer de nou, hem d'esforçar-nos, imposible is nothing (gràcies de nou, Conseller). Gràcies a un gran nombre d'associacions però especialment de la Federació d'Escoles en Valencià, el valencià no ha mort com molts pretenen. Activitats com les Trobades d'Escoles en Valencià ens animen per seguir lluitant per aquesta causa. Però cal arribar a més gent. Una altra que cada volta té més éxit és el Voluntariat pel Valencià que s'està expandit pel tot el País, i espere que arribe al nostre poble molt prompte. Hem d'anar en eixa línia i no aturar-nos perquè un ens diga que no li agrada (UPyD?). Ara més que mai. Han passat 25 anys i no podem esperar més. L'Administració no actua davant casos de menyspreu cap a valencians que usen el valencià. Cal aplaudir a aquestos ciutadans que l'usen "sin tapujos" com diu Font de Mora per parlar de promocionar el valencià. També és notícia una cosa que no ha agradat gens als espanyolistes, que és ni més ni menys que la creació d'una Oficina de Drets Lingüístics per part de FEV (la Federació d'Escoles en Valencià), gràcies de nou.

Identitat sense orígens?

2008-11-04T13:04:00.016+01:00

Han passat molts segles des de que nasquè la nació catalana, una nació que aplegà a ser una gran potència europea i mundial. Hui en dia, estem baix dels plecs d'un Estat que vol borrar els nostres origens encara però no ho aconsegueixen. Ens van derogar els Furs, ens van prohibir la nostra llengua, ens van prohibir les nostres banderes, els nostres himnes, els nostres símbols, enderrocaren les quatre columnes de l'arquitecte Puig i Cadafalch però no perdrem la nostra identitat. Hem patit molt però encara vivim en esta Terra Nostra que tant estimem, i no oblidem, mai oblidarem. L'última desfeta és la retirada de les senyeres del Saló del Cent a la Casa de la Ciutat de Barcelona fa uns anys cosa que no s'ha fet públic. Segons diuen, a l'alcalde de Barcelona no li agradava gens els domassos. Però com podem permetre els catalans i catalanes aquest greuge contra la nostra identitat? Ahir començà una campanya de forma oficial per la restitució dels domassos gràcies, especialment, a un xic que demostra ser un gran català, preocupant-se per la identitat d'aquest poble, orgullós dels seus orígens. Aquest noi és Joan Giner, militant d'Estat Català, i conegut en Racó Català com Joan l'Almogàver, encara que eixe no siga el seu usuari. La meua enhorabona des d'ací, Joan! Molt bona feina i no com els nostres polítics que no fan una mata. Déu volguera que tots tinguèrem la teua determinació. Ara us deixe ací el manifest:

MANIFEST CIUTADÀ PER LA RESTITUCIÓ
DE LES SENYERES DEL SALÓ DE CENT

L’any 1369, ara fa més de 6 segles, fou construïda a la Casa de la Ciutat de Barcelona la sala gòtica que avui coneixem com el Saló de Cent. A instàncies del rei Pere III “el Cerimoniós” es celebrà allà el primer Consell dels Cent Jurats. Des de llavors, aquesta sala ha presenciat els alts i baixos d’una nació amb mil anys d’història. Va nàixer en època de plena esplendor del nostre poble, quan els catalans dominàvem la Mediterrània, però avui es troba en una situació similar a la que viu el país. Aquella sala honora a tots els catalans com una mostra de la nostra llibertat i esperit democràtic, ja que en plena edat mitjana i amb un tarannà molt avançat pel seu temps, permetia la intervenció del poble en les decisions que es prenien a la ciutat i capital del Principat.

Després de la nostra derrota a la guerra de Successió, el Consell de Cent fou suprimit pels decrets del rei espanyol Felip V que, volent instaurar el despotisme castellà a la nostra terra per la força de les armes, va veure en aquest consell un gran obstacle per a la seva tasca nefasta. No content amb suprimir el Consell de Cent, també tractà de esborrar la seva memòria. Així doncs, per la Reial Cèdula del 13 d’octubre de 1718, ordenà eliminar d’aquesta magnífica sala gòtica tot el seu contingut, deixant-la buida i despullada:

“… se quiten y arrimen los doseles y sillería que hay puesta en la Casa de la Ciudad de Barcelona en el aposento donde se juntan los administradores que era la Sala del Concejo de Ciento …”

Aleshores per aquesta sala arribà un període de decadència i oblit, com passà amb tot allò que testimoniés el nostre passat gloriós i l’antiga llibertat de la nostra terra. L’any 1842 la sala arribà a ésser bombardejada i patí grans desperfectes, anys abans ja havien estat venuts el mobiliari i altres elements del seu interior.

No fou fins l’arribada de la Renaixença quan l’arquitecte Lluís Domènec i Muntaner emprengué la seva reforma i dignificació, omplint la sala d’elements que reforçaren el seu alt contingut patriòtic. Així, entre 1887 i 1888 hi foren instal•lats uns magnífics domassos de seda que la decoraven en tota la seva extensió amb els colors de la nostra mil•lenària senyera. Els domassos, fabricats per l’industrial seder Benet Malvehy restaren al seu lloc fins fa poc temps, inclús la infame dictadura del general Franco els va respectar.

Però això canvià fa pocs anys, quan s’aprofità la seva restauració per tornar a deixar la sala buida adduint que estèticament era millor veure les parets de la sala nues. No sabem per quina raó es va fer això, els rumors que hem pogut escoltar al propi ajuntament ens diuen que fou per decisió expressa de l’anterior alcalde, al qual aquests domassos no li agradaven, com tampoc li agradà la sala a Felip V ordenant, com ell, que fos despullada de tota simbologia. Enlloc hem pogut trobar una explicació raonada sobre aquest fet malgrat que han passat ja uns quants anys des de que foren eliminats del seu emplaçament. Ningú, ni des del partit del govern, ni des de l’oposició, ha dit res d’ells fins ara.

Amb aquesta campanya pretenem pressionar a l’Ajuntament de Barcelona i no defallir en el nostre objectiu fins que els domassos del Saló de Cent siguin restituïts al seu lloc. Per totes aquestes raons us animem a adherir-vos a la campanya que hem endegat i afegir la vostra força al moviment ciutadà que pretén la seva restitució.

Barcelona, a 28 d’Octubre de l’any 2008.

El Saló de Cent ara, el 19 d’octubre del 2008:

El Saló de Cent l'any 2001:

Aquest és el blog que s'ha creat per la campanya, on us podreu adherir. Salutacions a tots!

Jo volia un cotxe...

2008-10-31T09:36:00.009+01:00

Aquesta setmana ha estat plena de notícies econòmiques molt roïnes i d'altres més bones, i és difícil digerir totes aquestes notícies sense tindre un sentiment de cabreig i d'odi cap als nostres polítics. Podríem parlar de que el senyor Benach, el President del Parlament de Catalunya, té un cotxe valorat en 110.000 euros i s'havia gastat altres 20.000 en belitrejar-lo (decorar-lo), però va rectificar i retirà els retocs després de moltes crítiques. Podríem parlar de que el President de la Xunta, Emilio Pérez Touriño, se va gastar 480.000 euros en un altre cotxe oficial (ja en té quatre) i altres 1,6 milions de euros en reformar tot l'edifici de la Presidència. Podríem parlar de la corrupció en ses Illes i en ajuntaments valencians del PSOE. Podríem parlar de que Fabra té 10 comptes bancaris que van fugir del control de la Base de Dades de l'Agència Tributària. Podríem parlar de l'augment de funcionaris del senyor Rodríguez Zapatero... Però no, aquesta setmana tenim com protagonista a una persona molt estimada per tots i totes, una perla del nostre poble.

Quin orgull per a tots els novelders i novelderes tindre una veïna nostra com a Presidenta de les Corts Valencianes! Qui anava a dir-ho de que anava a arribar tan lluny, tan lluny que soles se'n recorda de nosaltres en les festes i en altres esdeveniments als quals ha sigut convidada. Ella sempre ha sigut una senyora. Quan era alcaldessa de Novelda, on va patir una moció de censura que se va aprovar, tenia un xòfer i tot. Quina classe que tenia aquesta dona! Però a ella això encara li pareixia poc... Li van oferir ser Consellera de Turisme i no s'ho va pensar dos voltes, va anar a València corrent. Des d'eixe càrrec "va fer molt pel turisme de la Comunitat i pel de Novelda", se nota la seua mà. I l'any passat la van nomenar ni més ni menys que Presidenta de les Corts, la primera Presidenta de les Corts Valencianes.

Tot un orgull per a tots i totes que a una noveldera se li reconega tot el seu treball d'aquesta forma. I al principi criticà durament que l'anterior President de Parlament tinguera un sou tan alt, i se va comprometre a baixar-lo. Estem esperant encara. Però el seu gust pels cotxes ha tardat molt en fer-se públic. Aquesta setmana s'ha fet públic que van a gastar-se 850.000 euros en cotxes oficials per a l'any 2009. Ella se queda amb dos cotxes oficials amb un valor total de 278.000. On està la crisi? Què crisi? És que com tots vosaltres sabeu, els cotxes costen més arreglar-los que comprar-ne nous. Haurem d'estar agraïts a la nostra Presidenta, ella sí que se preocupa per les despeses. Vindrà de les seues arrels novelderes eixa austeritat...

A la Perla de Oriente cantemos...!

Blackberry's Fountain, a model citizen

2008-10-23T18:36:00.011+02:00

The Education's (and Barrack's) Conseller, Blackberry's Fountain, is becoming in the most important character in the Valencian Country on 2008. All of the valencian people are passionate with him. They are coming out into the street to recognize his great job. We had never experienced anything like this in the educative area. This person has done a very important thing, he shows us the way of working badly.

Després d'aquestes paraules en la llengua de Shakespeare i del nostre estimat Conseller podem continuar en la nostra dolça llengua valenciana. El gran Font de Mora ha treballat molts anys pel nostre País, llicenciat en Medicina, primer va ser Conseller de Presidència i Portaveu, després Conseller de Cultura, Educació i Esport, i ara sols li queda la Conselleria d'Educació. I és un gran paper el que té dintre del Consell, és una de les persones més valorades pel poble valencià. No ha passat desapercebut en cap moment, sent una de les figures més desatacades de la política valenciana. Com bé diu ell, és el Conseller que més escoles ha creat però cap s'ho reconeix, llàstima. Per altra part és el Conseller que més barracons ha construït i això no ho fa qualsevol persona. Té mèrit. Per això ell és un personatge important de la Terreta. Crec que se mereix un reconeixement públic per part de tots pel seu esforç durant tants anys. També hem de felicitar-li per la tasca en la normalització de la llengua valenciana, un dels camps on ha estat treballant més com podeu veure en aquesta imatge:

Però si fins ara era conegut pel seu esforç en construir barracons, ara ho és per la seua modal Citizenship. Se li va acudir la genial idea de reforçar la llengua anglesa amb unes hores més de classe a la setmana i quina assignatura més apropiada on aplicar-la que en la famosa Educació per la Ciutadania.

Al principi pareixia que era una broma del Conseller i que finalment no aplegaria a fer-se però ens vam equivocar tothom. Va començar el curs 08/09 amb l'obligació per part dels mestres d'aquesta matèria de donar-la en anglés, com molts mestres no tenien el suficient coneixement d'aquesta meravellosa llengua va pensar "cony, doncs usarem traductors que per solucions no hi falten", i així se va fer. També s'enviaren inspectors a les escoles per veure que se complia. Com si estiguèrem en el franquisme. Els xiquets, com quasevol persona que no té un gran nivell d'anglés, doncs passen del mestre traductor i escolten al mestre que dóna la classe en castellà o valencià. Els directors dels col·legis i instituts, els mestres i els pares estan fins als nassos i se manifesten en contra de l'assignatura en anglés, cosa que no poden fer per prohibició del Conseller. A ells se la bufa i fan ús del seu dret a la llibertat d'expressió fent manifestacions on participen milers de persones, i quina és la reacció del nostre immillorable responsable de l'educació dels nostres fills? Doncs dir que no es pot fer cas a una minoria que se manifesta quan una majoria està callada i bromejar traduïnt a l'anglés el seu cognom. Això és tindre els ous ben posats.

Però se va equivocar, increible per a un Conseller d'Educació. El va traduir com Fountain of Blackberry (també valdria Mulberry), i el senyor Morera (Mulberry Tree) el va corregir dient que la forma correcta seria Blackberry's Fountain. Va estar bé la gràcia del Portaveu del BLOC però haurien de deixar el tema per als filòlegs, perquè també "de Mora" podria ser també "of North African woman". Crec que aquesta última seria la més correcta. Ara s'està preparant una vaga en tots els centres públics per a finals de novembre o principis de desembre. Estarem atents.

El Patriotisme de Rajoy

2008-10-16T11:03:00.010+02:00

Els polítics populars són únics fent declaracions a micròfon obert. Quan tothom estava il·lusionat per celebrar el 12 d'Octubre, "dia nacional", el senyor Mariano Rajoy ix dient que la desfilada de les Forces Armades és un conyàs. Rajoy, un model de gran patriota, ens mostra la seua desafecció cap a la "Gran Festa Nacional". S'ho podem perdonar? Clar! Ell ha sigut sincer amb el poble, i ha expressat els seus sentiments, no com altres que no diuen el que pensen. Els que no sé si l'hauran perdonat són l'ex-ministre de Defensa, Federico Trillo, i la cabra, que enguany no ha passejat per La Castellana, substituïda per un moltó. Pareix que a la cabra també li pareix un conyàs. Els que segur que no l'han perdonat són els feixistes d'Espanya 2000, Alianza Nacional, Falange Auténtica i més grupuscles que se van manifestar en terres valencianes i catalanes, ja ho podrien fer en la Capital Imperial. Que no tenen prou amb boicotejar la Processó Cívica del 9 d'octubre?El senyor Rajoy hauria d'escoltar més als esportistes de fama mundial com Pau Gasol, un home savi, escoltem les seues paraules:

Potser ara que Espanya guanya títols, el seu patriotisme baixe un poc perquè no el necessita, no se sent amenaçat per separatistes ni res d'això. Les coses s'han normalitzat en la política del govern. Ara ja no lluiten l'oposició i el govern per mostrar qui és més patriota, com si feien en les eleccions generals. Ara sí, jo ja no sé quin Rajoy m'agrada més, si el de l'any passat amb el seu discurs típic d'un cap d'Estat o les declaracions fetes a micròfon obert enguany. Potser el de l'any passat feia més gràcia que aquest, cridant a la celebració del 12 d'octubre per tot el poble espanyol, cosa que el senyor president del govern després de 4 anys no s'ha atrevit a fer.

Sempre s'ha dit que s'arriba a agafar ans a un mentider que un coix. Però de Rajoy no m'ho esperava gens, una persona tan sincera que diu sempre el que pensa encara que no siga políticament correcte. Que Rouco Varela li perdone el pecat tan gran d'insultar a la Gran Pàtria Espanyola. Jo li perdone, deu ser un avorriment estar allí mirant les Forces Armades desfilar quan un prefereix veure-les en combat, com en els videojocs o en l'Afganistan, llàstima.

Correllengua 2008

2008-10-10T12:24:00.000+02:00

Ahir anava a celebrar-se a més a més el Correllengua a Novelda, però la pluja va fer acte de presència i se va suspendre malauradament. La nit del 8 d'octubre actuaren Mental Symphony (grup local) i Pellikana, un grup de Castalla les cançons del qual són en valencià. I ahir anaven a fer un taller de carasses, un taller de muixerangues i un cercavila on participaven l'Escola de Danses de Novelda, la Muixeranga de Pego, i els Nanos i Gegants de Novelda, a més del manifest que s'havia de llegir en la Plaça Vella i un dinar de germanor en el Parc de l'Oest, llàstima que ploguera. Ací us deixe el manifest del Correllengua d'enguany:

Manifest del Correllengua 2008

Si no salvem la llengua, no salvarem el país, car és el nostre senyal d’identitat més clar i més contundent. Sense una llengua pròpia faria segles que estaríem completament assimilats. Per això anorrear la llengua catalana ha estat la pressió més forta que hem rebut de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. En democràcia, quan semblava més fàcil, els centralistes han vist una ocasió d’or de treure’ns la raó moral: contra Franco sí que valia la llengua catalana, però ara, que vivim al paradís de la democràcia, ja no cal, ens diuen, i si la volem preservar que sigui com un bé històric, com una relíquia, però sense interferir en la “lengua de todos los españoles”.

És per tant imprescindible que emprem tots els mitjans, pacífics i democràtics, per salvar una llengua que està retrocedint molt de pressa; de fet, la llengua catalana ha ocupat àmbits, les darreres dècades, que mai abans havia ocupat i el nivell de coneixement del català ha augmentat espectacularment –uns avenços, per cert, que només es deuen a la nostra irreductible tossuderia-, però el seu ús no para de retrocedir i el mandat constitucional pel qual l’Estat està obligat a protegir-la no s’ha complert mai.

Necessitem com a condició necessària la llei de Normalització Lingüística, però necessitem encara més que s’apliqui de fet. Necessitem també la innegociable unitat de la llengua catalana, perquè altrament els perjudicis lingüístics són immensos, per no esmentar com ens és de negatiu l’esmicolament del mercat, sobretot en el camp de l’ensenyament.

És també imprescindible que la població catalana, de tots els Països Catalans, sigui conscient de què hi perd i què hi guanya en el debat tan desigual per la nostra supervivència. Des d’un punt de vista econòmic, fins i tot els empresaris estan alarmats el preu que s’ha de pagar per pertànyer a Espanya i com és d’irreversible el retrocés econòmic al qual estem empesos, a un nivell que no és equiparable a cap altre país de la Unió Europea: l’ofegament econòmic ja no és un fantasma sinó una realitat.

Ens és imprescindible que el català sigui la llengua comuna de tots els catalans, vinguts de totes bandes del món, perquè només així construirem una societat justa i sense discriminacions.

I per a tot això ens cal la independència. Una independència civilitzada, com la que tants altres països estan a punt de coronar en aquest segle XXI. I ens cal recuperar la dignitat i la personalitat pròpia.

La Flama del Correllengua és un estendard davant del qual podem recordar qui som i podem expressar què volem. És a dir: que la Flama del Correllengua ens incita a ser homes i dones lliures, a decidir per nosaltres mateixos i a dissenyar el nostre propi futur.

Isabel-Clara Simó

Endavant amb el Correllengua!

Visca la llengua i la cultura catalanes!

Visca els Països Catalans lliures!

La nostra història començà un dia com hui

2008-10-09T21:25:00.001+02:00

Avui, 9 d'octubre, és un dia per celebrar. Fa 770 anys el rei Jaume I entrà oficialment per les portes de la ciutat de València. I seguim ací, sense perdre la identitat. Jaume I és el personatge més important dels valencians en tota la seua història. L'any 2008 a més a més és molt especial, enguany celebrem els 800 anys del naixement del rei Conqueridor. Per això, se realitza una cavalcada en homenatge a Jaume I com el rei Alfons el Magnànim féu el 1428. Pregàvem a Déu que no ploguera, que un cosa així no se celebra qualsevol dia, però no ha fet cas, encara que tampoc ha molestat molt. I la Reial Senyera ix en la processó cívica restaurada, lluint tot el seu esplendor. Aquesta no és l'original, té 4 segles més. L'original està guardada i des del 1925 que no ha tornat a eixir. Però avui anem a centrar-nos en el creador de la nostra identitat, en el creador del Regne de València, en en Jaume I.

Aquesta és la ix en la processó cívica:

Aquesta és l'original, el Penó de la Conquesta:

Però avui anem a centrar-nos en el creador de la nostra identitat, en el creador del Regne de València, en en Jaume I. No anem a parlar de banderes.

Naixement

Jaume I nasqué en Montpeller el 2 de febrer de 1208. Montpeller pertanyia en eixa època al rei Pere el Catòlic, rei d'Aragó, del Casal de Barcelona, gràcies al casament d'aquest amb Maria de Montpeller. Hi ha moltes llegendes sobre l'engendrament del Jaume I. La més probable és la que conta Jaume I en el Llibre dels Feyts. Pere el Catòlic era molt aficionat a les dones, i rebutjava a la seua muller, sols se va casar per convenència, per Montpeller. Tots estaven preocupats per l'absència d'un hereu legítim i tramaren un engany contra el Rei. Van fer passar a Maria de Montpeller per una concubina, i la feren passar a la cambra del rei. El rei pensava que passava la nit amb la dona que dessitjava. Quan arribà el matí, entraren 24 prohoms i 2 notaris, abats i priors, l’oficial del bisbe i diversos religiosos, dotze dames i altres tantes donzelles, i Maria de Montpeller revelà la seua identitat. Aleshores digué el rei: “dons el cel vulgui complir els vostres vots" i eixí de la ciutat. Als nou mesos nasqué Jaume.

Mort del rei Pere "el Catòlic" en la Batalla de Muret (1211-1213)

En aquella època, se va extendre pels comtats occitans un nou tipus de cristianisme que estava en contra del Papat, pensaven que tots els bisbes eren pecadors i creien en un contacte directe amb Déu, el catarisme. S'autodefinien com purs que en grec és καθαρός . El Papat va exigir a tots els cavallers a fer croada contra els càtars, però el comte de Tolosa i Pere el Catòlic, especialment, van decidir defensar els seus vasalls. Aleshores s'enfrontaren aquests contra el Regne de França i contra croats experimentats com Simó de Montfort. La croada va començar amb la massacre de Besiers i el Setge de Carcassona el 1209 per part dels croats. Montfort va anar ocupant progressivament les viles al voltant de Tolosa, fins que aquesta va caure. En un primer intent per trobar una sortida pacífica al conflicte, el rei Pere va pactar casar el seu fill primogènit, l’Infant Jaume, amb la filla de Simó de Montfort, Amícia de Montfort. A tal fi, el rei Pere entregà com a l'infant, a Simó de Montfort. Però un cop aquest tingué al nadó sota el seu poder, el reclogué a la ciutat de Carcassona i continuà atacant els vassalls del rei d'Aragó, imposant-se finalment la via militar com a única sortida al conflicte. El 12 de setembre se lliurà la Batalla de Muret on morí Pere el Catòlic. La mare de Jaume I també va morir uns mesos ans per la pesta en Roma, on anà a demanar al Papa que no la divorciara de Pere el Catòlic, cosa que volia el Rei. L'infant Jaume se quedà orfe i captiu de Simó de Montfort. Però el Papa Innocenci III obligà a Simó de Montfort a donar a Jaume als Templers, cosa que volia Maria de Montpeller.

Jaume I baix la protecció dels Templers Els Cavallers Templers l’instruïren com a rei al Castell de Montsó des dels 6 fins als 9 anys. Al Castell de Montsó també s'hi educava l’Infant Ramon Berenguer, el futur Ramon Berenguer V de Provença, qui era cosí de l’infant Jaume. Mentrestant, Sanç d'Aragó va ser el Procurador de la Corona d'Aragó.

El Regnat de Jaume I

Durant els primers anys del seu regnat el rei En Jaume va mantenir diverses lluites contra la noblesa. A l’edat de 13 anys, es casà amb Elionor de Castella, que en tenia 19. Tot i així, el jove rei hagué d’esperar a complir la majoria d’edat, els 14 anys, per poder tenir relacions i engendrar un hereu amb la reina Elionor.

En les Corts de Tortosa de 1225 Jaume I proposà reprendre la conquesta de terres sarraïnes. Començà amb el setge de Peníscola però aquest no va tindre èxit ja que no va obtindre ajut de la noblesa. El rei i Abu Zayd signaren un conveni de pau pel qual aquest últim li lliurava el tribut d'una cinquena part de les seues rendes de València i Múrcia.

Un grup de prohoms catalans presidits per Jaume I es reuneixen a casa de Pere Martell, a Tarragona, per tal de preparar la conquesta de Mallorca (1228). Les Corts a Barcelona, el 23 de desembre de 1228, aproven la conquesta de Mallorca després de tres dies de deliberacions on els tres braços acorden el projecte de l'expedició. Per això es comprometen a aportar homes, armes, embarcacions, cavalls, diners i altres ajudes. El 1229, l'estol català ix de Salou, Cambrils i Tarragona, i conquereix Mallorca. A la Ciutat de Mallorca se trobaven unes 50.000 persones, i van morir més de la meitat. I tots els cadàvers foren cremats. Els pobladors musulmans acaben fugint a Menorca, l'Àfrica o són esclavitzats. Comença la repoblació amb pagesos de l'Empordà (1236). Al s. XIII mateix ja es commemora a Mallorca, dia 31 de desembre, la Festa de la Conquesta, al segle XIV anomenada Festa de l'Estendard.

Menorca va mantenir una relació de vassallatge amb el Rei fins Alfons III d'Aragó, nét de Jaume I, la conquerí. Va ser repoblada per catalans, però també s’hi van quedar molts sarraïns. La conquesta és celebrada anualment el dia de Sant Antoni.

Però la que ens importa avui és la Conquesta del Regne de València. Els nobles aragonesos sempre havien tingut com objectiu una eixida a la mar. Ho intentaren en Tortosa però no ho aconseguiren i se van proposar conquerir les terres valencianes. Aquesta conquesta la podrien haver fet ells sols perfectament però el rei Jaume I va voler participar. Podem diferenciar tres fases:

-Una primera fase que comportà la conquesta de les contrades septentrionals, fins a Borriana (1233).

-La segona abasta la zona central amb la conquesta de València (1238) i les terres planes fins al Xúquer, per a fer-ho les corts generals de Montsó de 1236 van concedir l'ajuda necessària i el papa Gregori IX va donar a l'empresa el caràcter de croada. El Puig es va prendre a l'agost de 1237, amb el fracàs d'una esquadra enviada pel rei de Tunis en auxili de València. Les capitulacions es van signar el 28 de setembre i el rei entrà en la ciutat el 9 d'octubre.

A hores de vespres, vaig enviar a dir a Rais Abulgamalet per tal que saberen els cristians que meua era València i que no els feren cap mal als moros i que posaren la meua senyera a la torre que ara és del temple. Jo era entre el riu, el campament i la torre. Quan vaig girar vers orient vaig descavalcar del meu cavall i vaig plorar dels meus ulls i vaig besar la terra per la gran mercè que Déu Nostre Senyor m’havia fet. (Fragment del Llibre dels Fets)

-La tercera fase abasta des de 1243 fins a 1245 i arriba fins als límits estipulats per a la conquesta entre Aragó i Castella en el Tractat d'Almizra l'any 1244, signat entre Jaume I i l'infant Alfons de Castella per a delimitar les àrees de reconquesta de les Corones de Castella i Aragó. Les terres al sud de la línia Biar-Busot-La Vila Joiosa quedaren reservades per a Castella. Posteriorment, els territoris del Regne de Múrcia situades al nord de la riba del Segura són incorporades al regne de València per Jaume II després de la Sentència Arbitral de Torrelles (1304) i Elx (1305).

Els repobladors procedien de Catalunya i també del Regne d'Aragó i d'altres països europeus, però en menor quantitat. La noblesa aragonesa creia que el nou territori conquistat formaria part del Regne d'Aragó però Jaume I tenia un altre pensament, un pensament prou modern, podríem relacionar-lo amb el federalisme o el confederalisme. Convertí València en un regne propi (1239), formant una entitat política, jurídica, i econòmica pròpia expressada en els Furs de València, les Corts Valencianes, moneda pròpia, i unida dinàsticament a la Corona d'Aragó. Era un Regne sobirà i independent al Regne d'Aragó, cosa que cabrejà als nobles aragonesos. El 7 d'abril de 1261, a València, Jaume I, i reunides per primera vegada les Corts Valencianes, jura els furs de València. A més, el 11 d'abril promulga un privilegi al nou Regne, pel qual tots els successor del monarca també hauran de signar-los a València, en un mes del començament del seu regnat. Fins al 1329, la noblesa aragonesa intentava imposar la seua legislació per damunt d'Els Furs, però aquests es van estendre per tot el territori valencià. Vam ser un Regne amb legislació pròpia fins a 1707, quan Felip V de Borbó va abolir Els Furs, perdent així la identitat.

Jaume I va tindre unes quantes revoltes de sarraïns a València durant el seu regnat, però no soles va ser València. Castella havia sotmès Múrcia a vassallatge (1243), però els moros murcians es van revoltar contra Castella. Aleshores Alfons X el Savi demanà ajut al rei en Jaume, cosa que otorgà i envià al seu fill, l'infant Pere, per conquerir i estabilitzar el Regne de Múrcia. El Regne de Múrcia va ser repoblat per catalans. Jaume I, malgrat els consells dels nobles, cedí el Regne de Múrcia a Castella en el Tractat d'Almizra, que més tard conqueriria de nou Jaume II.

Una de les coses que molts historiadors critiquen a Jaume I és el Tractat de Corbeil. En aquest Tractat renunciava a Occitània i França renunciava a aconseguir Catalunya. Molts occitans van veure açò com un acte de traició per part del rei en Jaume. El rei es va proposar anar a Terra Santa, que seria la novena croada, però les tempestes dispersaren les naus i Jaume I hagué de desembarcar prop de Monpeller i de renunciar-hi. El seu regnat va ser molt llarg, morí amb 68 anys i va ser enterrat en el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.

No vull estendre més aquest article. Cada volta que naixia un fill seu feia un nou testament, on apareixia el repartiment dels seus regnes i comtats entre tots els seus fills legítims. Potser va ser el punt tou de la seua política però no va passar res finalment i la Corona d'Aragó tornà en dos generacions a estar de nou baix un mateix rei.

Aquí acabe. Us dessitge un 9 d'octubre molt feliç a tots i a totes. Fins aviat.

Visca Jaume I! Vixca el Regne de València! Visca el País Valencià!

I seguim amb en Fabra

2008-09-25T11:26:00.000+02:00

Bon dia a tots i totes! Porte uns dies sense escriure per donar temps a que apareguen més notícies del senyor Fabra. La veritat és que ha tingut una setmana molt mogudeta Il Padrino. S'ha convertit en tot un showman, fins al punt d'arribar a un centenar de vídeos penjats al youtube relacionats amb ell. Ja ho deien: "han de parlar de tu encara que siga malament".

Tot començà amb la polèmica frase que li dedicà el president de la Diputació de Castelló al representant del PSPV-PSOE: fill de puta. Després se va excusar dient que eixa expressió era molt usada a Castelló. Sí, allí pareix que a tothora acaben les frases amb fill/a de puta, expressió tan usada com el xe del País.

I esta setmana passada ha sigut molt mogudeta per una raó fonamental: CQC (ara en La Sexta) va decidir anar a Castelló per fer una visita a Carlos Fabra. Aquest ja va ser avisat ans que aplegaren i pareix que se va planejar fer-los un boicot a aquests periodistes. Intereconomía TV va enviar periodistes seus que van increpar als de CQC per evitar que feren el reportatge de Carlos Fabra. Al principi la reportera va poder parlar amb en Fabra però a l'hora del Ple no la van deixar tranquil·la. La seguien, li feien fotos, la gravaven en tot moment. I va haver un poc de brega, però no directa. Més endavant el director de Intereconomía negà la major, que no havien anat a fer boicot a CQC. Veure per creure:

I la cosa no acaba ací, per fi pareix que la Justícia es mou. La jutgessa encarregada del Cas Fabra ha donat ordre a la policia per escorcollar fins a trenta-una seus bancàries per trobar dades sobre els comptes d'Il Padrino i la seua família. Pareix açò una pel·lícula de màfies. No fa falta actors, ja en tenim reals. A veure si ja d'una volta s'actua contra la corrupció d'aquest senyor.

El poble trau foc pels queixals

2008-09-19T12:07:00.000+02:00

A Novelda estem vivint uns moments molt difícils. Aquesta ciutat sempre ha sigut coneguda en tot el món pel raïm de taula, pel marbre i la pedra natural, i pels condiments i espècies, a més de com els de la banquetà. Nosaltres sempre hem cregut estar en el rovell de l'ou en tots els temes, però pareix que soles és en el meteorològic. La nostra comarca està patint directament la crisi, i cap pareix tenir la solució o la voluntat d'intentar trobar-la, i anem malament. L'atur porta augmentant 9 o 10 mesos seguits, i segueix creixent.

S'estan tancant empreses i portem un fum, especialment les fàbriques de marbre, per la crisi de la construcció. La gent s'està quedant en el carrer, i els preus dels aliments augmenten. I el pitjor pareix que encara no ha aplegat, potser en novembre se senta més. Ja fa uns mesos, més de 10.000 persones eixiren a manifestar-se contra el tancament de fàbriques i regulacions de treball per l'empresa Levantina. Finalment foren afectats 63 treballadors pels Expedients de Regulació d'Ocupació.

Segueix paralitzat el projecte del Polígon d'El Pla, les empreses de Novelda necessiten sòl i si tarda molt el projecte s'aniran a Montfort. No és que jo siga partidari d'aquest projecte, un polígon industrial privat, però necessitem sòl industrial i aquest projecte ens el pot donar. Vaig signar contra el projecte del Polígon en el seu moment en solidaritat amb els veïns d'El Pla i si encara no se protegeixen a estos ho tornaria a fer. Espere que una volta se comencen les obres del Polígon, s'elabore un projecte que entre dins del PGOU per a la ubicació d'un nou polígon industrial, de caràcter públic. Quan volen posar-se a la faena?

Doncs ja s'han posat a la faena. Després d'uns mesos en els quals ens miràvem les butxaques i trobàvem un forat i res de diners, els senyors regidors de la corporació municipal (govern i oposició) han arribat a un acord en el qual decideixen pujar-se el sou, deixant a Víctor Cremades (de Compromís) amb dedicació exclusiva cobrant així 43.419,76 euros, més el que guanya per portaveu; augmentant el sou d'aquells regidors sense delegacions fins a arribar a 588,24 euros al mes, més els 117,65 per l'assistència als plens. Quan se parla de diners tots se posen d'acord, xe. Serà la crisi. Però me pareix una falta de respecte cap a totes a aquelles famílies que han perdut els seus llocs de treball i han de pagar els llibres, el material escolar, els aliments... per als seus fills. Del PP no m'esperava menys, clar, però si la majoria absoluta la tenia el sí, ells podrien haver-se apartat d'aquesta aprovació i haver aprofitat això per carregar contra el govern; jo els creia més llestos. Del PSPV, un partit d'esquerres, m'ha sorprés perquè jo creia que comprenien la situació que estaven travessant els treballadors i que eixes coses se sap que cabregen, i molt. No era el moment per fer estes coses, no senyor Mariano. I finalment de Compromís, i especialment del Bloc de Novelda, no trobe cap explicació lògica, m'han decebut molt, jo creia que la gent de la Terreta se preocupava pels novelders i novelderes, i que no miraven tant les seues butxaques com els de la resta. Pareix que estava equivocat, serà que els meus ideals són bajanades en la vida real. Hauran fet coses molt bones pel poble en un any de legislatura però en açò tots han clavat la pota fins al fons.

Ara boten els d'UPyD (no és cap novetat). No seguiré el joc a estos, prou mal fan en altres temes que han tractat (llengües, autogovern, etc). Diu la dita castellana: "Más vale malo conocido que bueno por conocer", però és que UPyD són pitjors que la dreta, ans votaria al PP.

Les coses no són així, senyor Alcalde. Les coses no són així, senyor Víctor Cremades. S'han equivocat i crec que el millor que se pot fer és rectificar i demanar disculpes a tot el poble de Novelda, que les mereix.

Torna Il Padrino

2008-09-14T20:29:00.001+02:00

El Padrí actua de nou, però no el de la peli, no. El senyor Fabra feia temps que no eixia per la tele i ha decidit tornar amb elegància, sí senyor. Potser molts de vosaltres no heu escoltat què va dir en Carlos Fabra al portaveu del PSPV de la Diputació de Castelló. Aquest gran home va fer ús de la seua educació i respecte als arrels castellonencs dedicant-li una expressió molt tradicional i bonica: "hijo de puta" ("fill de puta").

Però Fabra no és una persona qualsevol, és un èsser superior a Chuck Norris, que podríem dir que era impossible fa res. Ací teniu més informació de Fabra:
1 -Carlos Fabra puede ganar la quiniela… sin rellenarla. Carlos Fabra pot guanyar la quiniela... sense plenar-la.
2- Cuando un juicio le va mal, Carlos Fabra no cambia de abogado. Cambia de juez. Quan un judici li va mal, Carlos Fabra no canvia d'abogat. Canvia de jutge.
3- Carlos Fabra cobra intereses al mundo por existir. Luego destina el 0.7% a su perro. Carlos Fabra cobra interessos al món per existir. Després destina el 0.7 % al seu gos.
4- Carlos Fabra no deja propinas, las recibe. Carlos Fabra no deixa propines, les rep.
5- Antes de Fabra, Castellón se llamaba Castellín. Ans de Fabra, Castelló s'anomenava Castellín.
6- Fabra se hace clic en sus propios anuncios de Adsense… Y Google le paga. Fabra se fa clic en els seus propis anuncis d'Adsense... i Google li paga.
7- Hacienda somos casi todos. Todos menos Fabra. Hisenda som quasi tots. Tots menys Fabra.
8- Los españoles pagan impuestos, los impuestos pagan a Carlos Fabra. Els espanyols paguen impostos, els impostos paguen a Carlos Fabra.
9- Carlos Fabra no hace la declaración de la renta, la renta se le declara a el. Carlos Fabra no fa la declaració de la renda, la renda se li declara a ell.
10- Carlos Fabra no guarda billetes de 500€ debajo de la cama, los billetes de 500€ son su cama. Carlos Fabra no guarda els billets de 500€ baix del llit, els billets de 500€ són el seu llit.
11- Carlos Fabra no se presenta a la Presidencia de la Diputación de Castellón, la obtiene por herencia. Carlos Fabra no se presenta a la Presidència de la Diputació de Castelló, l'obté per herència.
12- Carlos Fabra se apuntó a un sorteo de VPO… y le toco un dúplex en la Castellana. Carlos Fabra se va apuntar a un sorteig de VPO... i li va tocar un dúplex en la Castellana.
13- Carlos Fabra no contrae deudas, las distrae. Carlos Fabra no contrau deutes, els distrau.
14- Si tú tienes 5 caramelos y te comes 2 te quedas sin ninguno porque los otros 3 se los lleva Carlos Fabra. Si tu tens cinc caramels i te menges dos te quedes sense cap perquè els altres tres se'ls emporta Carlos Fabra.
15- Carlos Fabra tiene los ciento volando del refrán en su casa, a el no le vale con pájaro en mano. Carlos Fabra té els cent volant del refrà en sa casa, a ell no li val amb pardal en mà.
16- Carlos Fabra no paga hipoteca, la hipoteca paga a Carlos Fabra.
17- Carlos Fabra no huye de la fiscalia anticorrupción. Es la fiscalia anticorrupción quien huye de Carlos Fabra. Carlos Fabra no fuig de la fiscalia anticorrupció. És la fiscalia anticorrupció qui fuig de Carlos Fabra.
18- Carlos Fabra no da consejos, los vende al 150% de interés. Carlos Fabra no dóna consells, els ven al 150% d'interés.
19- Y al Octavo Día, Carlos Fabra concedió la licencia. I al Vuité Dia, Carlos Fabra va concedir la llicència.
20- Fabra lava más blanco. Fabra neteja més blanc.
21- Carlos Fabra se encontró la cartera de Chuck Norris. Carlos Fabra se va trobar la cartera de Chuck Norris.
22- Sólo Carlos Fabra y Chuck pueden saber que numero va a salir en la lotería, pero Fabra sabe también donde comprarlo. Soles Carlos Fabra i Chuck poden saber quin número eixirà en la loteria, però Fabra sap també on comprar-lo.
23- Los euros de Carlos Fabra valen 2,3€ cada uno. Els euros de Carlos Fabra valen 2,3€ cadascun.
24- Carlos Fabra no impone la ley, el es la ley. Carlos Fabra no imposa la llei, ell és la llei.
25- La Unión Europea diseñó los billetes de euro para que un fajo encajara perfectamente en la mano de Carlos Fabra. La Unió Europea va dissenyar els billets d'euro per que un feix encaixara perfectament en la mà de Carlos Fabra.
26- Alá no es Grande: es que es amigo de Fabra. Alà no és Gran: és amic de Fabra.
27- Carlos Fabra no es del PP: el PP es de Carlos Fabra. Carlos Fabra no és del PP: el PP és de Carlos Fabra.
28- Carlos Fabra gana más dinero que Carlos Fabra. Carlos Fabra guanya més diners que Carlos Fabra.
29- Dios los crea y Carlos Fabra les cobra intereses. Déu els va crear i Carlos Fabra els va cobrar els interessos.
30- Carlos Fabra juega al póquer con Dios y con el Diablo: y le dejan ganar. Carlos Fabra juga al pòquer amb Déu i amb el Diable: i li deixen guanyar.
31- Carlos Fabra no gana para pipas, gana para Rolls Royces. Carlos Fabra no guanya per a pipes, guanya per a Rolls Royces.
32- Chuck Norris paga todos los meses el alquiler de personaliad a Carlos Fabra. Chuck Norris paga tots els mesos el lloguer de personalitat a Carlos Fabra.
33- Carlos Fabra no tiene tiempo lo que tiene es dinero. Carlos Fabra no té temps, té diners.
34- Carlos Fabra no teme a los fiscales, los tiene a todos comprados. Carlos Fabra no tem als fiscals, els té comprats a tots.
35- Carlos Fabra lee a Luis XIV cuando dice “Castellon soy yo”. Carlos Fabra llig a Lluís XIV quan diu "Castelló sóc jo".
36- Chuck Norris duerme con una foto de Carlos Fabra bajo la almohada. Chuck Norris dorm amb una foto de Carlos Fabra baix del coixí.
37- Carlos Fabra no lleva una protesis en el ojo, es una bola de cristal que adivina el futuro. Carlos Fabra no porta una pròtesi en l'ull, és una bola de cristall que endevina el futur.
38- Jesucristo multiplicó los panes y los peces, Carlos Fabra multiplicó los billetes de 200 y 500 euros. Jesucrist va multiplicar els pans i els peixos, Carlos Fabra va multiplicar els billets de 200 i 500 euros.
39- Carlos Fabra no viste de Emilio Tucci, Emilio Tucci se viste de Carlos Fabra. Carlos Fabra no vesteix d'Emilio Tucci, Emilio Tucci vesteix de Carlos Fabra.
40- Carlos Fabra no se encuentra monedas en la calle por casualidad, se encuentra cheques firmados con una gran cantidad. Carlos Fabra no troba monedes en el carrer per casualitat, troba xecs firmats amb una gran quantitat.
41- Carlos Fabra va a 90 km/h con su coche por ciudad y los policías no le persiguen, le abren paso. Carlos Fabra va a 90 km/h amb el seu cotxe per la ciutat i els policies no els persegueixen, l'obrin pas.
42- Carlos Fabra es inmortal, la muerte tiene miedo de que le cobre por hacer su trabajo. Carlos Fabra és immortal, la mort té por que li cobre per fer el seu treball.
43- Carlos Fabra no va de putas, son actos de campaña electoral. Carlos Fabra no va de putes, són actes de campanya electoral.
44- Los hurtos en casas de Castellón no son por culpa de bandas de europa del este, es la mano todopoderosa de Carlos Fabra para permitir más parkings de Lubasa. Els furts en cases de Castelló no són per culpa de bandes de l'Europa de l'Est, és la mà totpoderosa de Carlos Fabra per permetre més pàrquings de Lubasa.
45- Carlos Fabra es como dios...omnipotente, todopoderoso, la Ley...innombrable... Carlos Fabra és com Déu... omnipotent, totpoderós, la Llei...innombrable...
46 -(deja tu la tuya y hagámoslo interminable). (Deixa la teua i fem una llista interminable).

I és que una persona del nivell d'en Fabra se pot permetre açò i molt més. Potser ja s'estiga avorrint en la presidència de la Diputació i vulga un lloc de més poder i que li vinga com les ulleres en la cara, com la Conselleria de Justícia. I crec que seria un gran substitut de De Rosa, li donaria una importància a aquesta Conselleria ja que és un expert en la matèria. No crec que existisca un polític que dure tant en el poder amb tants casos judicials. Bé, doncs uns dies després de la polèmica expressió que li dedicà al senyor Colomer, Il Padrino se va justificar dient que "Hijo de puta" se usa molt en Castelló i se va quedar més ample del que era. I Ricardito (un dels Costa), el secretari general dels populars valencians, va deixar el tema tancat dient que les explicacions donades per Fabra eren suficients. Com diria un ex-ministre de Defensa, "manda huevos".

Benvinguts a la Terreta

2008-09-14T19:28:00.000+02:00

Sóc Micalet i com comencem ara un curs nou, doncs jo l'inicie també en la Catosfera. La Catosfera ha aplegat a tenir una gran projecció fins estar la llengua catalana en la segona posició amb més blocs per darrere de l'anglés.

Finalment m'he decidit per crear aquest blog en el qual deixaré les meues reflexions sobre actualitat, història, llengua, cultura, arrels, geografia, ciència i més temes que ja eixiran pel seu pes. Però sobre tot parlaré de la meua Terreta, que no hi ha cap cosa millor al món, bé sí, la llibertat, però sols els savis poden aplegar a ella.

Benvinguts tots sigueu a la nostra Terreta, la millor Terreta del món.